Mentre deixem que en un dia festiu com avui l'economia (que com el lector ja sap el diner no dorm mai...avui tant la borsa com el supermercat del veïnat han tingut les portes obertes) faci el seu curs, en una jornada que en general ha estat de números vermells però amb poc volum de negociació, aprofitaré per explicar (avui en el seu primer capítol) quins són els grans manaments de Robert Kiyosaki, conegut mundialment per best-sellers com "Padre rico padre pobre" o "La libertad financiera" en els que explica com al llarg de la seva vida va decidir deixar de seguir "la carrera de la rata" (segons paraules de Kiyosaki) que volia el seu pare biològic, per aprendre a guanyar diners i convertir-se en un ric home de negocis, seguint les passes del pare del seu millor amic que era extremadament ric gràcies als bons rendiments de les seves inversions i negocis.
Quan Kiyosaki parla de la "carrera de la rata" no vol dir necessàriament que sigui una mala vida. En aquest cas es tracta de seguir una vida segons els estàndarts "normals" que marca la societat: estudiar molt, treure bones notes en l'escola i en la universitat, trobar una bona feina que sigui segura i per sempre (i si pot ser al sector públic encara millor), casar-te i comprar-te una casa.
Segons Kiyosaki, el motiu pel qual molta genta opta per aquest camí es deu a que existeix una terrible por a perdre els diners. Gairebé la compara a la "por irracional" que molta gent té envers als insectes o fins i tot a animals mascotes. Però aquesta por no és culpa de la gent, sinó que és culpa del sistema en sí. A les escoles s'ensenyen moltes coses però no s'imparteixen cursos de "cultura financera", una matèria que al final es converteix en quelcom imprescindible en la vida d'adults.
Però perquè seguir la "carrera de la rata" no és tant bona idea? Per una part, Kiyosaki considera que tenir propietat pròpia és un concepte sobrevalorat (de fet a Europa és una cultura molt més arrelada en paísos mediterranis que en els paísos del nord) i que no es pot considerar, per molt que et diguin el contrari, una inversió o un actiu. Tot el contrari, s'hauria de considerar un passiu perquè suposa quedar-te lligat a un deute hipotecari llarguíssim que t'ofega cada mes junt amb inacabables despeses addicionals (des de subministraments a reparacions i manteniments). Per tant, comprar una casa i hipotecar-te sense disposar dels estalvis suficients pot suposar empitjorar enormement la teva vida.
Abans de fer el pas de comprar una casa, s'ha d'acumular una quantitat adequada d'estalvis i la manera de fer-ho no és absolutament via imposicions d'estalvi o dipòsits a "baixos" tipus d'interés ja que aquests no permeten incrementar la riquesa suficientment com per poder viure en el futur amb tranquil·litat per poder afrontar qualsevol imprevist. La forma de fer-ho és adquirint una cultura financera que permeti assolir un nou xip envers els diners ("els diners són un joc") i s'aprofiti una part d'aquests per a realitzar inversions amb molta més rendibilitat. No és un camí fàcil però quan més tard es comenci més difícil serà.
És molt important no tenir deutes excessius i evitar en la mesura del possible comprar les coses "en còmodes terminis" que t'acaben suposant pagar elevats interessos. És important aprendre a destinar els diners a les inversions i no a despeses innecessàries que porten aparellades un deute que has de pagar a molts terminis. És també important tenir clar que dificilment seràs ric si només obtens ingressos en un treball per compte aliè. Kiyosaki parla que també s'ha d'aprendre a fer que "el diner sigui qui treballi per tu" i que li has de donar les ordres adequades perquè treballi ell les 24 hores del dia. Perquè com ja sabeu, el diner no dorm mai.
Kiyosaki deixa ben clar que, per molt que la societat pugui transmetre missatges en sentit contrari, els diners són imprescindibles i la llibertat financera és un somni real que pot perseguir tothom qui s'ho proposi.
És interessant la forma en que Kiyosaki defineix "riquesa". No ho valora en un terme absolut monetari que és sense dubtes un error (per exemple que algú tingui un ferrari no vol dir necessàriament que sigui ric), sinó que ho valora en termes temporals. Per a ell la "riquesa" es medeix en quant de temps pots subsistir amb el teu nivell de despeses habituals en cas que deixis de treballar.
El gruix de les obres de Kiyosaki és de principis del segle XXI i en elles s'indicava que tard o d'hora arribaria una crisi (en base a la història econòmica de les crisis que cada 75 anys hi ha una de molt forta) de conseqüències terribles que faria trontollar els ciments en els que es sustenten els ideals de la societat actual i el que fins fa uns anys es podia considerar un treball "segur" i "per sempre" podria deixar de ser-ho degut a aquesta crisi econòmica. Per tant, reciclar-se, aprendre coses noves i adquirir l'anomenada cultura financera és imprescindible en aquest món incert que vivim.
