Any 1973. El Barça de Cruyff derrota al Real Madrid per 0-5 en una golejada històrica. A més, aquest any també és recordat perquè el govern espanyol en una també mesura històrica decideix limitar "de forma extraordinaria i temporal" la velocitat màxima en carretera als 120 km/hora en base a un criteri d'estalvi energètic (i no de seguretat) perquè aquell any es va produir una greu crisi mundial del petroli.
Any 2010. El Barça de Messi derrota al Real Madrid per 5-0...i uns mesos més tard per fi el govern compleix la seva paraula i aquella mesura temporal dels 120 km/hora de l'any 1973 deixa d'existir... per aprovar-ne una de nova que passa a limitar la velocitat màxima als 110 km/hora, en una altra "mesura temporal" que té com a criteri estalviar petroli davant la crisi incerta provocada pels països que en són proveïdors del nord d'Àfrica i Orient i per augmentar la seguretat. Si d'aqui 38 anys encara existeix aquest blog, em témo que potser escriuré que la mesura temporal del 2011 finalment va ser efectivament temporal perquè s'haurà aprovat una nova llei obligant a circular a 100 km/hora.
Segons l'Estat, cada ciutadà de promig a canvi de reduir un 8% la seva velocitat màxima estarà 20 hores per any més a la carretera que abans. El que no entenc és perquè l'Estat no deixa que sigui el ciutadà qui decideixi què fa amb aquestes 20 hores anuals: és els seus diners i el seu temps privat. Si prefereix anar a 120, consumir més benzina i tenir més temps per estar amb la família o per jugar al padel és tant vàlid com anar a 110 i estalviar diners a canvi de tenir menys temps lliure perquè és una decisió que hauria de ser lliure. I personalment crec que una de les millors definicions per a la felicitat és precisament la llibertat. Si no som lliures no som feliços. I insisteixo, un cop més l'estat comet l'error de creure que sap millor què vol o què desitja el ciutadà abans que el propi ciutadà.
El que aquesta llei omet tanmateix és que des que existeix crisi econòmica la congestió i circulació de vehicles ha disminuït de forma substancial, amb la qual cosa reduïr la velocitat màxima és molt discutible que ajudi a millorar la seguretat vial (i per tant aquest argument queda molt en entredit). De fet, la primera implicació que tindrà és reduir la productivitat (no oblidem que Espanya és el país menys productiu de la OCDE) perquè caldrà més temps per fer els mateixos quilòmetres. No és casualitat que països com Holanda o Anglaterra ja hagin aprovat o estiguin estudiant fer precisament el contrari: enlloc de reduïr la velocitat màxima, l'augmentaran! Els criteris són molt clars: productivitat i beneficis econòmics per sobre de tot, ja que si bé augmentar la velocitat màxima en unes carreteres menys congestionades suposarà augmentar la productivitat (aspecte mesurable objectivament), no està gens clar ni és objectivament defensable que augmentar-la suposi millorar la seguretat. A més, no oblidem que un dels països que adoptaran aquesta mesura (Anglaterra) atravessen també una situació econòmica molt negativa i han prioritzat la llibertat de decisió individual i la racionalitat econòmica.
Però perquè l'Estat adopta aquesta mesura si això li suposa perdre una part important de la seva recaptació d'impostos especials que graven la compra de carburant? És la pregunta que es fa gairebé tota Espanya perquè no crec que hi hagi gaire gent que entengui aquesta mesura. Podem pensar en explicacions perverses però això ja seria entrar en terrenys pantanagosos.
Sigui com sigui, la mesura suposa per al ciutadà perdre un 8% de velocitat màxima i haver de passar un temps addicional al cotxe que ja no podrà dedicar-lo (si així ho desitja) al seu temps lliure. I tot això, sense que els preus dels peatges es redueixin.
