No crec que existeixi en tot el món cap guia de viatges que en el seu apartat de "Quan viatjar" (normalment en una de les primeres pàgines) recomani visitar Suècia al mes de desembre de 2010. Però és aqui quan hem de recordar una de les principals lleis universals ("a més risc més rendibilitat") per armar-nos de valor i fer el viatge en aquesta època de l'any en el que la neu i les baixes temperatures (sempre en negatiu) són omnipresents. Dit això, també aprofito per destacar que, tal i com s'ha demostrat, potser és més arriscat viatjar a Bèlgica en aquesta època de l'any (mitjans desembre) que a la pròpia Suècia: mentre els aeroports belgues van acabar tots els anticongelants que tenien i van mantenir-se tancats durant dies pel temporal, els suecs no van tenir problemes ja que estan curtits en mil batalles en matèria de fred. De fet, segons converses amb un taxista (que cobrava cares les seves informacions locals) a Suècia és habitual que la neu es mantingui durant 6 mesos cada any i els cotxes ja porten uns pneumàtics especials en aquest període de l'any.
El motiu pel qual és interessant visitar Estocolm al mes de desembre és perquè pots viure de primera mà com és una ciutat nòrdica en la seva màxima essència i per poder disfrutar de l'ambient nadalenc que, especialment al barri medieval, es respira per a la ciutat.
La clau per suportar les dures temperatures negatives està en portar sempre una roba exterior adequada: jaqueta, sabates, mitjons llargs, bufanda, guants...i fer el ritual de vestimenta sempre abans de sortir a l'exterior, mai durant! En quant a quins jerseis i roba interior portar, crec que ja és secundari perquè els interiors de Suècia tenen una particularitat: la calor.
Potser algun lector ha cregut que el títol d'aquest post ("La calor de Suècia") anava relacionat amb les belleses femenines sueques. Puc constatar que és cert, les sueques fan honor al seu prestigi adquirit, però el motiu del títol va relacionat amb l'exagerada calor patida a tots els interiors que vaig estar durant el viatge: bus (des de l'Aeroport Skavsta fins a la ciutat que és un trajecte de 90 minuts), habitació hotel, restaurants, bars... i fins i tot el propi avió Ryanair (per alló d'ambientar als viatgers suposo...). Una de les explicacions està en les expectatives prèvies relacionades amb el fred esperat i una altra en que els suecs estan habituats a tenir a màxima potència i gairebé tot el temps la calefacció engegada. Això provoca que els canvis de temperatura siguin habituals i que sincerament no sigui recomanable portar jerseis que abriguin, fins i tot una bona opció és simplement portar una samarreta tèrmica i una camisa. Per això la clau per afrontar un viatge així està en la jaqueta i complements.
Estocolm és una ciutat cara (segons el citat taxista és la segona ciutat més cara d'Europa després de Moscou), especialment pels elevats impostos. No oblidem que Suècia és un dels paradigmes de la socialdemocràcia (tot i que molt més lliberal del que alguns es pensarien) i és també un dels països europeus amb major creixement en l'actualitat, pràcticament només superat per Alemanya. La clau del creixement econòmic de Suècia han estat les exportacions (no només de mobles Ikea) que han tingut com a impuls la depreciació de la seva pròpia moneda, la corona sueca. El cert és que Suècia ha pogut fer el que països com Espanya troben a faltar: depreciar la seva moneda. Perquè el lector es faci una idea, en els darrers 18 mesos la seva moneda s'ha devaluat un 15% respecte a l'Euro. Per tant, malgrat ser un país car, ens trobem en una època en la qual viatjar a Suècia i comprar productes suecs és més barat que el que era fa un temps.
A nivell turístic (i aquest cop sí recomanat per les guies) s'ha de visitar sense falta el Museu Vasa on està exposat un vaixell del segle XVII amb peces originals. No hi ha cap altre cas en tot el món o sigui que val la pena. La història (que sembla més digne d'Espanya que de Suècia) tracta breument d'un vaixell que en el seu viatge inaugural es va enfonsar en el port d'Estocolm davant la (suposo) mirada atònita de tots els ciutadans (reis inclosos) que eren presents.
Aconsello que l'allotjament es faci al carrer Kungsgatan, el més cèntric de la ciutat, que a més està situat a només 5 minuts de l'estació de bus i en plena zona comercial i d'oci nocturn. A més no està excessivament lluny del port, la zona antiga, etc.
Com a últimes curiositats, comentar que els McDonalds són extraordinàriament habituals a Estocolm: n'hi ha a cada cantonada literalment (a davant de l'hotel en teníem un) i solen estar oberts 24 hores al dia, i que les estufes exteriors que tant de moda s'estan posant aqui amb la nova llei antitabac són el pa de cada dia allà.
