10 CLAUS DEL MODEL 347 DE L'AEAT

#model347, 10 coses que has de saber sobre aquesta declaració fiscal de l'AEAT:

1) Es pot presentar fins el dilluns 2 d'abril 2012. A partir de l'any 2013, la presentació s'haurà de realitzar dins el mes de febrer.

2) S'han de declarar les operacions (registrades als llibres IVA) que han estat superiors a 3.005,06 euros durant tot l'any 2011. Quan diem operacions volem dir les realitzades amb clients, proveïdors, entitats financeres, companyies d'assegurances, entitats públiques que hagin subvencionat a l'empresa o professional, agències de viatges, etc.

3) És recomanable contrastar el import a declarar amb el teu client, proveïdor.... Això NO significa que necessàriament s'hagi de quadrar el import amb ell. El criteri bàsic és declarar les factures que tinguis registrades al teu llibre d'IVA suportat. Per exemple, si segons els teus registres d'IVA de l'any 2011 hi ha 10.000 euros amb el proveïdor X, i el teu proveïdor ens contesta que ell té 11.000 euros, i la diferència és la factura de desembre de 1.000 euros que tu no vas registrar al 2011 perquè no et va arribar abans de tancar l'IVA, llavors el que has de fer és: a) declarar 10.000 euros b) apuntar-te aquesta factura al 2012, i deduïr-la i declarar-la en aquell any.

4) La declaració de cada import s'ha de fer de forma trimestral. De nou el criteri és el del llibre IVA per cada trimestre. No aconsellem contrastar amb el tercer de forma trimestral, sinó fer-ho de forma anual a efectes pràctics.

5) Les empreses que declaren mensualment els models 340 (devolució mensual) NOMÉS estan obligades a presentar en el Model 347 aquelles operacions específiques tals com les bancàries, companyies d'assegurances, entitats públiques, agències de viatges, etc. En el cas d'empreses que s'hagin donat d'alta a aquest règim mensual dins l'exercici 2011 (declarant una part de l'any en format mensual-trimestral i en una altra part en devolució mensual), hauran de declarar els imports corresponents als periodes que no declaraven els Models 340 sense desglossament trimestral, aconsellant que es declari el import dins la casella corresponent al 4T.

6) Les caselles habilitades en el Model 347 del programa d'ajuda de l'AEAT corresponents a "Transmissions immobiliàries subjectes a IVA" només han de ser declarades pels subjectes tributaris que han venut l'immoble. Els compradors declararan aquestes adquisicions d'immobles dins les caselles generals corresponents a volum d'operacions. A més, cal dir que els venedors dels immobles només declararan l'operació en la casella de les transmissions (i no en el volum d'operacions).

7) Les operacions corresponents a arrendaments immobiliaris de locals i de vivendes (per part de l'arrendador) que superin el límit de 3.005,06 euros han de ser assenyalades en la casella corresponent, detallant la informació corresponent a referència catastral, direcció del immoble...

8) Les operacions que ja hagin estat declarades en resums d'IRPF (180,190, 193...) NO cal declarar-les al Model 347 per part del subjecte tributari que ha satisfet aquestes rendes subjectes a IRPF. La part que ha percebut aquestes rendes SÍ les ha de declarar al Model 347.

9) Cas específic operacions amb entitats financeres: el criteri és el de meritació. Per tant si per exemple l'empresa no ha pagat les quotes de préstec de tot l'any, cal declarar tots els interessos meritats (encara que no estiguin pagats) de l'any.

10) Pots seguir el hashtag #model347 (via @quantumaudit) a Twitter.

Reforma laboral: manquen més incentius

Finalment, amb 5 anys de retard des que va esclatar la crisi (estant bona part d'aquest temps doblant el promig d'atur de la Unió Europea), ha arribat la reforma laboral a Espanya. Algú es preguntarà si en aquest país ha governat tot aquest temps l'equivalent a Rantanplan, aquell gos personatge del còmic del famós cowboy Lucky Lucke que reaccionava amb retard a qualsevol estímul que succeís, i la resposta és que segurament sí, ha governat Rantanplan.

La idea principal d'aquesta reforma és que el cost de l'acomiadament (que també podem anomenar "cost d'equivocar-se" al contractar a una persona) passa a disminuir. Per entendre amb més profunditat la reforma laboral anunciada ahir divendres, recomano llegir aquest Random Thought de Xavier Sala i Martín publicat al seu blog.

El que aquí vull escriure és que per estimular el creixement econòmic no n'hi ha prou amb abaratir el cost de l'acomiadament. Fan falta dos incentius més per als empresaris i emprenedors perquè els efectes de la reforma laboral puguin ser positius a mig termini (i no neutres) per al creixement econòmic.

El primer incentiu bàsic que cal establir és facilitar el marc per a crear empreses, per desenvolupar negocis, per invertir.... simplificant les regulacions i taxes vigents. Si observem els rankings de països que elabora Doingbusiness.com (organisme que periòdicament avalua la facilitat de fer negocis de diferents països), veurem que Espanya ocupa la posició número 44 en "facilitat per desenvolupar un negoci", la 133 en "temps i costos per constituir una empresa" (tot i que en aquesta categoria s'ha progressat ja que fa un any es van prendre mesures dirigides a alleugerar el temps per crear una empresa, de forma que actualment es pot fer en dues setmanes màxim), la 69 en obtenir l'electricitat (categoria en la que mana Islàndia, seguida per Alemanya i Taiwan!), la 48 en pagament de taxes i impostos (categoria en la que es perdran posicions vistos els recents increments de tipus impositius) i el 97 protegint a l'inversor. Si no es prenen mesures en aquest sentit, els efectes de la reforma laboral (que a curt termini provocaran probablement un repunt de l'atur) no seran positius a mig termini.

El segon incentiu bàsic és recuperar el fluxe de crèdit de les entitats financeres cap a les empreses, que actualment s'ha reduit substancialment o s'ha encarit ja sigui perquè es requereixen molts més avals o perquè els preus han augmentat (és habitual que el preu TAE de pòlisses de crèdit superi els dos dígits). Per aconseguir-ho no hi ha cap altra manera que dient la veritat per part de les entitats financeres: provisionar o vendre d'una vegada totes les finques immobiliàries que disposen. Enlloc d'això, portem exercicis veient com totes les entitats van presentant uns beneficis sospitosament petits però suficients per poder seguir pagant els seus dividends i el cupons dels seus bons emesos (i per evitar un enfonsament del preu de les seves accions). Quan la banca digui la veritat i deixi de tenir por a la possible insolvència del crèdit concedit a empreses (que actualment ha reduït perquè no té marge de maniobra per assumir més provisions apart de les immobiliàries), llavors tornarà a fluir el crèdit (que dit sigui de pas, no serà ni de lluny en els nivells i quantitats que hi va haver en l'època de bombolla immobiliària).