Sobre Hanna Montana i Bill Gates

En tots aquests mesos de crisi econòmica, el govern espanyol només ha establert polítiques per potenciar la demanda (plans renove de cotxes, el pla E, etc) enlloc de fer polítiques per potenciar l'oferta.

Les polítiques d'oferta són aquelles que van dirigides a millorar l'oferta dels productes i serveis que ofereixen les entitats privades i públiques de la nostra societat, és a dir, a millorar la productivitat d'aquestes en forma de la qualitat i preu que ofereixin. Espanya sempre ha estat un país amb greus problemes per baixa productivitat i per sortir de la crisi una de les claus ha de passar per millorar aquest punt feble.

Per millorar la productivitat passa, entre altres coses, per millorar el sistema educatiu general. Crec que com a idea general el sistema educatiu ha de fomentar la competitivitat i premiar l'esforç, i per tant, allunyar-se de l'actual sistema de l'ESO que funciona en base a la "mediocràcia" i provoca incentius negatius a tots els alumnes.

Però a nivell educatiu també cal donar entrada a nous "ídols" a la nostra societat. Em sembla molt bé que els grans ídols siguin futbolistes o cantants de Disney (tots necessitem il·lusió a la vida), però el que no em sembla tant bé és que tantmateix no es potencïi a nivell mediàtic el treball de personatges que han triomfat per la seva capacitat d'innovació i de tenir bones idees. Al contrari, a vegades d'aquests personatges s'ha intentat vendre una imatge negativa de gent avariciosa i malvada. Per posar un exemple, de Bill Gates es diu més que és un monopolista i un ric avariciós que no que ha inventat i comercialitzat uns productes (Windows, Explorer) dels que s'han beneficiat gent de tot el món i que ha destinat bona part dels seus ingressos a fundacions del tercer món.

DOINGBUSINESS.COM

La pàgina www.doingbusiness.com dóna informació sobre les facilitats per crear i desenvolupar negocis en els països del món:

Si li fem una ullada a la pàgina del rànquing de 181 països d'arreu del món, podem assolir les següents conclusions:

1) Singapur és el país del món on globalment és més fàcil constituir una empresa i desenvolupar els negocis de la mateixa. Singapur és un petit país del sud-est asiàtic que ha experimentat uns enormes creixements en els darrers 20 anys. La seva lliberalització econòmica total (curiosament amb una dictadura política al mateix temps) li ha permés ser un dels grans centres mundials per a les empreses. Un altre dragó asiàtic i petit país, Hong Kong, ocupa la tercera posició de la llista.

2) Els països europeus que més faciliten l'activitat emprenadora són els escandinaus i els britànics. Especial atenció a Irlanda, país amb menors taxes impositives per a les empreses.

3) Oceania (Nova Zelanda i Austràlia) ocupen posicions de privilegi a la llista.

4) Estats Units, com no podia ser de cap altra manera, ocupa la tercera posició, de la llista. La cultura empresarial en aquest país està clarament arrelada.

5) Els països més occidentals ocupen en general posicions pobres (França 31, Portugal 48, Espanya 49, Itàlia 65).

Si analitzem el cas d'Espanya en concret, podem concloure, que és un bon país on tancar i liquidar una l'empresa (nº19) però és un molt mal país on obrir un negoci (nº140). Una incohèrencia increible sense dubtes. Obrir un negoci a Espanya requereix molt més temps, molts més tràmits i molts més diners que a molts altres països. Fins i tot Portugal té més equilibrat la ràtio cost inici / cost finalització.