"Bookstorming" sobre Sant Jordi

En el precís instant que escric les primeres línies d'aquest article (14.36), la pluja ha començat a caure. Diuen els meteoròlegs que Sant Jordi vindrà acompanyat d'una tempesta. Inspirat en el famós concepte del Brainstorming (pluja d'idees), expresso a continuació el meu particular "Bookstorming", una relació de llibres (llegits i no llegits) recomanables que estan en línia a les idees i pensaments que s'han anat plasmant en aquest blog:

"Com ens en sortirem", Nouriel Roubini, 2010. Darrer llibre d'un dels economistes més rellevants i mediàtics en l'actualitat. És interessant la forma en que explica com es va originar la crisi (especialment a USA) i quines són les seves propostes per evitar futures crisis (més endavant dedicaré un article a valorar aquest llibre). És un llibre de més de 400 pàgines, per amants i curiosos de l'economia global.

"Gánate y ganarás en Bolsa", José Antonio Madrigal, 2011. En aquest breu llibre de poc més de 100 pàgines enfocat a la borsa no hi ha ni un sol gràfic però és un dels meus llibres de capçalera per a la inversió en borsa gràcies a la claretat dels conceptes que transmet que marquen la pauta a seguir. Em quedo, entre moltes, amb una idea: "no inverteixis en res que no puguis posar-hi un stop".

"Contra la cultura del subsidio", Marc Vidal, 2010. La veritat és que no l'he llegit encara, però de la lectura del blog d'un dels economistes i empresaris més influents del nostre país, podrem llegir un punt de vista molt interessant sobre una de les conseqüències (bombolla pública) de la recessió econòmica a Espanya, que alhora és una de les causes que no es vegi la llum al final del túnel d'aquesta recessió.

"Padre rico, padre pobre", Robert Kiyosaki, 1997. És un clàssic que hauria de llegir tothom perquè dóna un punt de vista sobre les finances personals molt interessant i alliçonador. Quan vaig estar llegint aquest llibre fa 2 anys vaig estar pensant que sembla increíble que a l'escola, a les universitats, etc s'expliqui tanta palla i no s'expliqui mai res que sigui útil en relació als diners. La incultura financera és un problema gravíssim.

També és interessant en aquestes èpoques comprar algun llibre o guia relacionat amb un pròxim viatge estiuenc. És cert que l'oferta és àmplia en aquesta temàtica però a vegades sorprenentment no existeix o és difícil trobar un llibre-guia que s'adapti al viatge que desitges fer. Evidentment aquesta necessitat de mercat pot suposar una oportunitat...

Com a punt final, m'agradaria dir no deixa de ser curiós que en la llista de llibres més venuts de la Casa del Libro, els tres primers tinguin relació amb dietètica i salut, el quart sigui un llibre exaltador de les protestes i manifestacions...i el cinquè sigui "Ganar en la Bolsa es posible. El método Ajram". No l'he llegit, algun dia...

El govern diu NO a la guerra... de dipòsits

En el darrer article anomenat "Els bons de la Generalitat (III)" posava de manifest que estàvem entrant en un període de "guerra de dipòsits" que havia de portar a que les entitats financeres oferissin unes rendibilitats atractives i properes a les del Bon a venciment de 1 any (4,25%), fet que evidentment suposaria una molt bona noticia per als ciutadans estalviadors que preferissin col·locar els seus diners en un producte financer de menor risc perquè aquest sí que disposa d'una llei que en garanteix la inversió.

La gran sorpresa és que recentment el govern (amb l'allargada ombra d'un poderòs lobby) ha anunciat que vol endurir les condicions del FROB i penalitzar a les entitats que ofereixin rendibilitats a 1 any per sobre dels "tipus d'interès raonables". Segons el criteri del govern, un tipus d'interès raonable és com a màxim el 3,1%, resultant de sumar el euribor a 6 mesos (1,6%) i un diferencial del 1,5%.

La pregunta que directament ens hem de fer és perquè el tipus d'interès raonable ha de ser el Euribor a 6 mesos + 1,5. Ja posats a intervenir en el mercat financer (aspecte amb el que es pot estar més o menys d'acord), seria també molt raonable i segurament més lògic aplicar, enlloc del Euribor a 6 mesos, el Euribor a 12 mesos (és important que el lector recordi que la intenció és penalitzar "les rendibilitats a 1 any") que a dia d'avui està per sobre del 2%, o també seria molt raonable considerar el IPC o la taxa d'inflació (a dia d'avui molt per sobre del 3%) com a variable per definir el tipus d'interès raonables.

Si els tipus d'interès màxims que podrem trobar a dia d'avui és del 3,1%, és igual a dir que el govern directament ha decidit que els ciutadans (apart de pagar-li les festes a les entitats financeres que no han fet els deures) veuran disminuïda la seva capacitat de decisió en el mercat financer i, sobretot, veuran de nou disminuïda la seva renda real perquè la inflació serà superior als tipus d'interès a l'estalvi.

El motiu oficial per voler evitar aquesta guerra de dipòsits és que el govern no vol que les entitats financeres petites ofereixin uns tipus d'interès massa elevats que més tard no puguin pagar (fet contradictori perquè aquestes entitats catalogades de més risc mai podran captar estalvi sinó ofereixen tipus d'interès més elevats). És motiu de sospita pensar que les entitats financeres grans, per tal d'evitar la gran guerra que arriba, han pressionat a les altes esferes per evitar entrar en aquest joc que els hi costarà diners...però més els hi costarà als ciutadans tal i com hem dit.

Els ciutadans només s'emporten la part negativa d'aquesta crisi financera. La millor solució seria deixar caure a aquestes entitats financeres que no han fet els deures.