Els Porsches de Larissa (Grècia)

Larissa és una modesta ciutat grega de 250.000 habitants que es troba situada a la regió agrícola de Tesalia que té el privilegi de ser la ciutat del món amb més Porsches Cayennes per persona, superant en aquest particular ranking a metropolis com New York o Londres. I aquesta població no és una excepció en el país hel·lè, ja que també Grècia en general és considerada un gran client per a aquesta marca de cotxes alemanys.

El crim no és que els habitants de Grècia sentin una especial predilecció pels Porsches Cayennes, sinó que en aquest país existeixin més cotxes matriculats d'aquest tipus que persones que declarin fiscalment que les seves rendes anuals són majors a 50.000 euros. Si tenim present que el preu de mercat d'un d'aquests cotxes pot oscil·lar entre els 60 i els 130 mil euros, està clar que es produeix una incoherència que forma part malauradament de la cultura mediterrània d'evadir impostos no declarant la totalitat dels ingressos percebuts. Un altre exemple és que les illes gregues, destinacions turístiques per excel·lència, han estat anys sense ingressar impostos. Però no només existeix aquesta cultura per part dels contribuents, sinó també per part del govern que és incapaç de controlar a quines persones paga les pensions: durant anys s'han pagat enormes quantitats de rendes a difunts.

Realment els dirigents europeus creuen que Grècia, tot i l'acord de la darrera setmana en que es va decidir condonar el 50% dels seus deutes, podrà cumplir els compromisos de pagament (de deutes equivalents a un 120% del seu PIB tot i la quita) en un context de creixement econòmic nul, i amb unes mesures fiscals que li obliguen a prendre que és impossible que es cumpleixin ni a curt ni a mig termini perquè en la seva arraigada cultura (del govern i dels contribuents) no estan present les paraules disciplina fiscal?

Si Grècia decidís en aquest hipotètic referendum no acceptar l'acord de la darrera setmana, les conseqüències més probables serien un default molt més potent, la sortida de Grècia de la Unió Europea, el final del seu crèdit a nivell internacional (perquè ja no tindrien a darrera el Banc Central Europeu) i un enorme forat per al sector financer, en especial els alemanys. I un perill encara més gran: que això tot just sigui l'inici d'un terrible efecte dominó.

Mentrestant, els mercats financers s'han tenyit de vermell (amb una volatilitat digne de l'agost negre) i la divisa europea ha iniciat una caiguda lliura en el seu valor, amb una depreciació que arriba, en el moment a 1,36 si la referenciem al Dòlar. No és una mala idea estar invertits en EURUSD o comprar divisa dòlar:

Finalment, en cas que algun lector desitgi conèixer una mica més a Larissa, li proposo que faci una cerca al Google Images. És possible que s'oblidi dels Porches Cayennes i d'altres coses.

Viatge a USA: Las Vegas (I)

Dissabte 13 d'agost de 2011. Agafem un taxi en ple Strip de Las Vegas. El taxista és un senyor d'edat avançada, alt, prim i de color. Li diem que ens porti al Downtown, concretament al Freemont (la part vella de Las Vegas). Al cap de breus instants, mentre ens dirigim a la destinació que li hem sol·licitat, el senyor taxista ens pregunta amablement (l'amabilitat és clarament incentivada en aquest país a través de les propines variables i obligatòries) d'on som "Where are you from guys?" i algú de nosaltres, amb gairebé tanta amabilitat, li contesta From Barcelona. Tot seguit, el taxista respon Ah, you come from Botswana?. En aquest punt cal dir que érem tres nois catalans, de pell especialment blanca (produida tant per una qüestió genètica com pel pobre i poc caluròs estiu català que havíem tingut) i amb capacitat de vocalitzar correctament, sense cap possibilitat de pensar que fòssim precisament de Botswana (malgrat que algunes lletres coincideixen amb Barcelona). Potser com a màxim podíem haver estat uns Boer procedents de Sudàfrica. Molt ràpidament, amb un somriure (entre forçat i sorprès), ens vam afanyar a dir-li al taxista que procedíem de Barcelona i no de Botswana. No fos cas que la següent pregunta fos a quin barri vivíem a Gaborone, la seva capital. Benvinguts a Las Vegas.

El dia anterior, divendres 12 agost, vam agafar a les 10 del matí un avió de Delta Airlines amb l'objectiu de fer un viatge per l'oest dels Estats Units, en el que la seva primera parada seria a Las Vegas, amb transbord previ a Atlanta. Quan viatges a USA és habitual que l'anada sigui en horari diurn i això provoca, especialment quan viatges a l'oest, que el trajecte es faci realment inacabable. Vam aterrar allà a les 19h després d'un total de 14 hores d'avió més 4 hores de transbord, amb algun que altre estricte control (amb preguntes personals poc esperades per parts dels agents de seguretat, dels quals algun d'ells era experts en reconeixament facial), i havent fet gairebé 6 o 7 dinars en avions i en aeroports (la qual cosa en aquest cas la quantitat es contradiu clarament amb la qualitat), a base de pizzes, pollastres, peanuts (un dels aliments preferits de Delta Airlines) i alguna que altra cervesa que serviria per pair aquests complicats àpats i ajudar a agafar el son. Malgrat tot, l'anada sempre és més fàcil perquè la il·lusió ho compensa tot, i perquè existeix aquell principi molt personal que quant més cósta arribar a una destinació, més valor assoleix aquesta.

Trobant-se els Estats Units enmig d'una de les seves situacions econòmiques més complicades dels darrers anys (pocs dies abans les agències de rating li havien retirat als seus Bons la qualificació del Triple A, fet absolutament històric i molt preocupant que ocupava gran part de la premsa de les llibreries dels aeroports), vam aterrar a Las Vegas, una espècie de bombolla aïllada del món real en el que la despreocupació i el relax eren les principals virtuds. Tot just havíem entrat a l'aeroport, i sense encara haver recollit les maletes encara, ja era possible gastar els primers dòlars en les màquines escurabutxaques (com és que la gent hi juga tant tenint aquest nom?) i, ja era possible també connectar-se a internet ja que disponia d'una excel·lent connexió wi-fi gratuïta, un privilegi rar en els aeroports nord-americans.

Las Vegas és una ciutat que es troba situada al vell mig del dessert, perduda en el no res. Aquest fet tant inhòspit és al mateix temps indicador que les temperatures que pot assolir en ple estiu poden ser molt elevades, fins i tot al vespre mateix, en el que els 30 graus es mantenen amb una calor extrema i molt seca (la qual cosa provoca que hi hagi una lleugera sensació de certa falta d'aire i que la suor no faci acte de presència). Això ho vam comprendre perfectament quan, un cop obtingut l'equipatge, vam sortir a l'exterior per tal de cridar un taxi, això sí després d'una llarga i ben organitzada cua de persones. Per desplaçar-te al centre de la ciutat la millor manera és demanar un taxi, ja que no suposa un gran cost perquè el trajecte és curt, tant sols uns 3 o 4 quilòmetres.

És absolutament aconsellable que l'hotel en el que ens allotgem en aquesta ciutat sigui al Strip, el llarg carrer en el que es troben els mítics hotels-casinos del Bellagio, el Caesar's Palace (el que s'allotgen els personatges de la pel·lícula Resacón a las Vegas), el Paris, el New York o el Mirage (en el que s'allotjava Chevy Chase i la seva família a la clàssica Vacaciones en Las Vegas). A diferència del que es pugui creure, l'allotjament a la principal zona de Las Vegas no és extremadament car, ja que és possible reservar alguna habitació al Bellagio, per exemple, per uns 80 euros per persona al dia. Però si la intenció és mantenir una excel·lent ubicació i gaudir d'un molt bon allotjament (valorat en un 8,7 al Booking pels seus usuaris) a un preu molt més econòmic, la opció més recomanable (consell que asseguro és totalment exempt de comissió tant per part del propi hotel com de l'empresa Volkswagen) és el hotel "Polo Towers". Aquest és l'hotel que vam anar, gaudint d'un luxe d'incalculable valor: tenir un llit de matrimoni i una habitació individual per a cada un dels tres, gràcies a que vam reservar la Suite.

(continuarà)