dissabte, 11 de febrer del 2012

Reforma laboral: manquen més incentius

Finalment, amb 5 anys de retard des que va esclatar la crisi (estant bona part d'aquest temps doblant el promig d'atur de la Unió Europea), ha arribat la reforma laboral a Espanya. Algú es preguntarà si en aquest país ha governat tot aquest temps l'equivalent a Rantanplan, aquell gos personatge del còmic del famós cowboy Lucky Lucke que reaccionava amb retard a qualsevol estímul que succeís, i la resposta és que segurament sí, ha governat Rantanplan.

La idea principal d'aquesta reforma és que el cost de l'acomiadament (que també podem anomenar "cost d'equivocar-se" al contractar a una persona) passa a disminuir. Per entendre amb més profunditat la reforma laboral anunciada ahir divendres, recomano llegir aquest Random Thought de Xavier Sala i Martín publicat al seu blog.

El que aquí vull escriure és que per estimular el creixement econòmic no n'hi ha prou amb abaratir el cost de l'acomiadament. Fan falta dos incentius més per als empresaris i emprenedors perquè els efectes de la reforma laboral puguin ser positius a mig termini (i no neutres) per al creixement econòmic.

El primer incentiu bàsic que cal establir és facilitar el marc per a crear empreses, per desenvolupar negocis, per invertir.... simplificant les regulacions i taxes vigents. Si observem els rankings de països que elabora Doingbusiness.com (organisme que periòdicament avalua la facilitat de fer negocis de diferents països), veurem que Espanya ocupa la posició número 44 en "facilitat per desenvolupar un negoci", la 133 en "temps i costos per constituir una empresa" (tot i que en aquesta categoria s'ha progressat ja que fa un any es van prendre mesures dirigides a alleugerar el temps per crear una empresa, de forma que actualment es pot fer en dues setmanes màxim), la 69 en obtenir l'electricitat (categoria en la que mana Islàndia, seguida per Alemanya i Taiwan!), la 48 en pagament de taxes i impostos (categoria en la que es perdran posicions vistos els recents increments de tipus impositius) i el 97 protegint a l'inversor. Si no es prenen mesures en aquest sentit, els efectes de la reforma laboral (que a curt termini provocaran probablement un repunt de l'atur) no seran positius a mig termini.

El segon incentiu bàsic és recuperar el fluxe de crèdit de les entitats financeres cap a les empreses, que actualment s'ha reduit substancialment o s'ha encarit ja sigui perquè es requereixen molts més avals o perquè els preus han augmentat (és habitual que el preu TAE de pòlisses de crèdit superi els dos dígits). Per aconseguir-ho no hi ha cap altra manera que dient la veritat per part de les entitats financeres: provisionar o vendre d'una vegada totes les finques immobiliàries que disposen. Enlloc d'això, portem exercicis veient com totes les entitats van presentant uns beneficis sospitosament petits però suficients per poder seguir pagant els seus dividends i el cupons dels seus bons emesos (i per evitar un enfonsament del preu de les seves accions). Quan la banca digui la veritat i deixi de tenir por a la possible insolvència del crèdit concedit a empreses (que actualment ha reduït perquè no té marge de maniobra per assumir més provisions apart de les immobiliàries), llavors tornarà a fluir el crèdit (que dit sigui de pas, no serà ni de lluny en els nivells i quantitats que hi va haver en l'època de bombolla immobiliària).




dimarts, 1 de novembre del 2011

Els Porsches de Larissa (Grècia)

Larissa és una modesta ciutat grega de 250.000 habitants que es troba situada a la regió agrícola de Tesalia que té el privilegi de ser la ciutat del món amb més Porsches Cayennes per persona, superant en aquest particular ranking a metropolis com New York o Londres. I aquesta població no és una excepció en el país hel·lè, ja que també Grècia en general és considerada un gran client per a aquesta marca de cotxes alemanys.



El crim no és que els habitants de Grècia sentin una especial predilecció pels Porsches Cayennes, sinó que en aquest país existeixin més cotxes matriculats d'aquest tipus que persones que declarin fiscalment que les seves rendes anuals són majors a 50.000 euros. Si tenim present que el preu de mercat d'un d'aquests cotxes pot oscil·lar entre els 60 i els 130 mil euros, està clar que es produeix una incoherència que forma part malauradament de la cultura mediterrània d'evadir impostos no declarant la totalitat dels ingressos percebuts. Un altre exemple és que les illes gregues, destinacions turístiques per excel·lència, han estat anys sense ingressar impostos. Però no només existeix aquesta cultura per part dels contribuents, sinó també per part del govern que és incapaç de controlar a quines persones paga les pensions: durant anys s'han pagat enormes quantitats de rendes a difunts.



Realment els dirigents europeus creuen que Grècia, tot i l'acord de la darrera setmana en que es va decidir condonar el 50% dels seus deutes, podrà cumplir els compromisos de pagament (de deutes equivalents a un 120% del seu PIB tot i la quita) en un context de creixement econòmic nul, i amb unes mesures fiscals que li obliguen a prendre que és impossible que es cumpleixin ni a curt ni a mig termini perquè en la seva arraigada cultura (del govern i dels contribuents) no estan present les paraules disciplina fiscal?



Si Grècia decidís en aquest hipotètic referendum no acceptar l'acord de la darrera setmana, les conseqüències més probables serien un default molt més potent, la sortida de Grècia de la Unió Europea, el final del seu crèdit a nivell internacional (perquè ja no tindrien a darrera el Banc Central Europeu) i un enorme forat per al sector financer, en especial els alemanys. I un perill encara més gran: que això tot just sigui l'inici d'un terrible efecte dominó.



Mentrestant, els mercats financers s'han tenyit de vermell (amb una volatilitat digne de l'agost negre) i la divisa europea ha iniciat una caiguda lliura en el seu valor, amb una depreciació que arriba, en el moment a 1,36 si la referenciem al Dòlar. No és una mala idea estar invertits en EURUSD o comprar divisa dòlar:








Finalment, en cas que algun lector desitgi conèixer una mica més a Larissa, li proposo que faci una cerca al Google Images. És possible que s'oblidi dels Porches Cayennes i d'altres coses.