Sucre i altres drogues

El darrer 16 de gener parlava en aquestes línees que per diversos motius la festa del Ibex 35 podia encara durar alguns dies o setmanes... i així ha estat. Però jo personalment ja he marxat totalment d'aquest perillós mercat espanyol i d'aquesta "zombie party". És cert que en algunes coses les perspectives han millorat (països asiàtics fent-se càrrec del deute, bones mesures d'obligar a entitats financeres a capitalitzar-se més i per tant no deixant que les entitats tècnicament insolvents que no fan la seva feina segueixin operant, i acords sobre les pensions...), però els problemes fonamentals segueixen existint: un atur que ha tornat a augmentar, greus problemes de productivitat i competitivitat, i un dèficit públic preocupant ja a curt termini. Per tant, és un mercat només apta per amants del risc desenfrenat.

Per això he preferit passar-me al "sucre i altres drogues", inspirant-me en el títol de la pel·lícula de la que més amunt n'he insertat el poster, que apart de la presència de la meva admirada Anne Hattaway (és el que té no haver mirat gaire el Disney Chanel), és un film que recomano per la seva perfecta mescla de romanticisme, humor i dramatisme: justament els ingredients de tot mercat financer.

Els punts claus pels quals invertir en sucre (l'anomenat "or blanc") i en altres matèries primeres com el blat, soja o el cafè, és una bona recomanació els explico a continuació:

1) Es tracta d'un problema (de moment) més real que especulatiu. En l'economia real les empreses proveïdores de sucre estan pressupostant per tot aquest any 2011 increments en el preu del sucre del 30% i similars! El consumidor final encara no ha percebut excessivament aquest augment en el preu perquè les empreses alimentàries i les grans superfícies que compren a les empreses subministradores de sucre no han repercutit aquest 30% en el preu final de moment.

2) El motiu bàsic pel qual el sucre (i altres productes agrícoles) està en preus històricament elevats i en creixement es deu a una regla bàsica d'oferta i demanda. Per una part l'oferta s'ha reduït degut a les collites globalment desastroses (Rússia, Sudamèrica, Austràlia...) i per altra part la demanda està creixent des de països emergents com Xina i Índia (on cada cop hi ha més població amb major poder adquisitiu). Per tant, per una qüestió de tempo ja sabem que aquesta situació durarà uns quants mesos.

3) A nivell borsari i d'anàlisi tècnic, existeixen 3 etapes: la primera en la que els inversors més ben informats són els qui inverteixen, una segona en la que la major part de mitjans de comunicació es fan ressó de l'augment del preu d'un determinat actiu i llavors els inversors en massa compren i finalment la tercera quan degut a una gran sobrecompra comencen a produïr-se les correccions. Crec que encara estem (tot i que tenint en compte que ja fa alguns mesos que el moviment alcista ha començat) dins la primera etapa perquè el problema dels productes alimentaris no ha tingut un ressó similar al del petroli ni hi ha una percepció en termes de la gent del carrer. Per tant, estem davant una de les inversions estrelles per aquest any 2011.

Per tant, la recomanació és (a) invertir en productes agrícoles utilitzant fons d'inversió, ETF o futurs, i (b) anar al supermercat a comprar uns quants paquets de sucre perquè el més que possible increment en el preu del sucre no ens afecti a les nostres carteres. No oblidem que podem emmagatzemar sucre molt de temps perquè no caduca!! ;)

Quo vadis IBEX35?

Hem viscut una autèntica setmana de festa desenfrenada a l'IBEX 35 (augment del 8%) i de sobte sembla que tothom ha començat a recomanar accions d'empreses espanyoles que estan "barates", quan no fa ni una setmana semblava que Espanya i els països perifèrics fossin un territori prohibit on invertir. Però a on es dirigeix l'índex espanyol?

Personalment crec que la festa pot continuar uns dies o setmanes més perquè (1) les emissions de deute de Portugal i Espanya a principis de setmana van ser millor de l'esperat, (2) les compres de deute espanyol per part de Japó i Xina (que ostenta almenys el 10% del total), i (3) l'IBEX ha trencat una resistència que tenia de l'anterior rebot del mes de desembre que ja vam comentar en aquest blog.

Però insisteixo en que aquesta festa serà a curt termini i crec que la clau per mantenir posicions a l'IBEX és tenir apunt uns stops potents com bombarders que hauran de sortir disparats en forma d'ordres de venda en el moment que vingui una nova correcció que no tinc ni idea quan serà, però que el més probable és que passi perquè (1) els dubtes que genera el deute sobirà dels països perifèrics de la Unió Europea no s'han resol i segueix tenint més pes el "risc país" que el risc empresa (perquè hi ha bones empreses espanyoles que baixen per risc macroeconòmic), (2) les entitats financeres espanyoles segueixen generant molta desconfiança (la pregunta del milió d'euros és "quanta xatarra tenen realment"), (3) no crec que s'hagin fet mesures suficientment profundes a Espanya en tots els àmbits i (4) l'IBEX presenta a nivell d'anàlisi tècnic una tendència baixista des de fa mesos...Per tant, els mercats no estan tranquils...

Veurem com evoluciona l'IBEX...Hem de tenir clar que en borsa i en economia és impossible fer una predicció precisa (a nivell quantitatiu, temporal, etc) perquè conviuen moltíssims factors externs incontrolables. I ho dic perquè els experts s'equivoquen molt sovint. Dos exemples: l'informe setmanal d'estratègia d'una important entitat financera espanyola recomanava el dilluns dia 10 de gener comprar un ETF invers de l'IBEX (que qui ho hagi fet haurà perdut un 8% en 5 dies), i el cas de l'economista Santiago Niño Becerra que hauria de canviar l'any que apareix al títol del seu llibre "El crash del 2010", perquè que jo sàpiga al 2010 ni hi ha hagut un crash ni ha passat res del que prediu al seu llibre (de fet ja s'està retractant que el col·lapse econòmic acabarà succeïnt al 2011...algun dia l'encertarà potser).

De totes maneres, malgrat que el risc és impossible de controlar totalment, a l'hora de valorar quina pot ser l'evolució d'un valor sí és possible reduir el risc en bona part a través d'informació fonamental i a través d'un anàlisi gràfic adequat en el que s'analitzi la tendència.

En els pròxims posts parlarem d'algunes idees inversores com la de l'or blanc.

Bones notícies d'Àfrica

Quin és el país que més ha crescut econòmicament en la dècada 2001-2010? Evidentment la resposta correcta és Xina o Índia...Doncs no! Per sorprenent pugui semblar, el país amb un major creixement ecònomic en termes de PIB és un país africà anomenat Angola, més conegut fins ara per ser una antigua colònia portuguesa i per humiliar a Espanya en la competició de basket dels Jocs Olímpics de 1992. Però no acaba aquí la cosa, mentre ara sí paísos asiàtics com la Xina i Birmània (Myanmar) ocupen la segona posició i tercera posició en aquest ranking particular, la posicions següents ja tornen a ser ocupades per països africans. Observem el ranking següent (extret de economist.com) en la següent imatge:

És cert que creixer des de baixos nivells és més fàcil que créixer des de nivells més alts (veure post "La fal·làcia dels percentatges" de l'any passat) però això no ha de treure mèrit a que les coses estan canviant en bona part dels països africans i que malgrat que queda molt camí per recòrrer, el creixement econòmic existeix (i no el decreixement com algunes parts indiquen).

I apart del creixement econòmic, també s'ha observat recentment que "l'índex de misèria" dels països africans ha millorat en el sentit que cada cop més gent està per sobre del llindar de la pobresa determinat en una renda d'1 dòlar diari, i que aquesta evolució positiva no és discriminatòria ni desigual entre paísos ja que es produeix per igual en països amb costa o sense costa (la qual cosa significa que la localització geogràfica no és rellevant), i amb recursos naturals o sense recursos naturals.

A més, si no fos pel pes de la República Democràtica del Congo (que ha sofert una devastora guerra i una profunda crisi), els africans ja haurien assolit a l'any 2013 els objectius del Millennium Development Goal Target fixats per l'any 2015 (enlloc d'això s'estima que serà al 2017). Per més informació, aquest és l'enllaç sobre la publicació de l'estudi de Xavier Sala Martín i Maxim Pinkovskiy: http://www.voxeu.org/index.php?q=node/5890.

Tornant a Angola, si bé és un país amb gran creixement i que gaudeix de molts recursos naturals com el petroli i el diamants (productes ambdòs de gran creixement en el seu preu en l'actualitat), també està sotmès a un fort règim autoritari que ha posat fi a les eleccions presidencials. Evidentment hi ha ombres apart de les llums i malgrat que les coses a Àfrica van millor del que molts crèiem, queda encara una llarga travesia pel desert.

PLAYBOY: satisfà més comprar les seves revistes o comprar les seves accions?

Potser sorprendrà aquest estrany i llarg títol però certament estem parlant de l'arxiconeguda PLAYBOY:

La gran noticia és que avui les accions de l'empresa PLAYBOY han augmentat un 17,12%. Algú podria pensar que és força normal que les accions de PLAYBOY tinguin una tendència precisament alcista i de fet no s'equivocarà de molt perquè en el global dels últims dos anys l'acció no ha fet més que augmentar (insistiré en evitar usar altre tipus de verbs que puguessin fer remoure l'imaginació humida d'alguns lectors).

El motiu pel qual han pujat de forma tant repentina les seves accions és perquè el seu fundador Hugh Hefner (el senyor de la foto) ha ofert 6,15 dòlars (fet que per si sol ha provocat un augment immediat només d'obrir la sessió) per a cada una en el que serà una compra imminent que significarà que tot el capital de l'empresa passarà a mans del Sr. Hugh i per tant deixarà d'estar en borsa.

Una llàstima per a tots els seus inversors més fidels que han vist com en els últims dos anys la seva inversió ha augmentat un 200%!!!! El que podia semblar una inversió frívola al principi ha fet d'or als seus hàbils (i també en alguns casos afortunats) compradors...i la llàstima (sense cursiva) és que el tren del Playboy ja ha passat per als inversors.

I és per això que crec que podem concloure que en els últims anys comprar accions de PLAYBOY ha provocat més alegria i satisfacció que comprar totes les seves revistes i productes. Perquè sí, els diners donen felicitat. En termes de silogisme, es poden tenir diners i no ser feliç...però això no implica necessàriament (i aqui pot raure la fal·làcia) que es pugui ser feliç sense tenir diners.

La calor de Suècia

No crec que existeixi en tot el món cap guia de viatges que en el seu apartat de "Quan viatjar" (normalment en una de les primeres pàgines) recomani visitar Suècia al mes de desembre de 2010. Però és aqui quan hem de recordar una de les principals lleis universals ("a més risc més rendibilitat") per armar-nos de valor i fer el viatge en aquesta època de l'any en el que la neu i les baixes temperatures (sempre en negatiu) són omnipresents. Dit això, també aprofito per destacar que, tal i com s'ha demostrat, potser és més arriscat viatjar a Bèlgica en aquesta època de l'any (mitjans desembre) que a la pròpia Suècia: mentre els aeroports belgues van acabar tots els anticongelants que tenien i van mantenir-se tancats durant dies pel temporal, els suecs no van tenir problemes ja que estan curtits en mil batalles en matèria de fred. De fet, segons converses amb un taxista (que cobrava cares les seves informacions locals) a Suècia és habitual que la neu es mantingui durant 6 mesos cada any i els cotxes ja porten uns pneumàtics especials en aquest període de l'any.

El motiu pel qual és interessant visitar Estocolm al mes de desembre és perquè pots viure de primera mà com és una ciutat nòrdica en la seva màxima essència i per poder disfrutar de l'ambient nadalenc que, especialment al barri medieval, es respira per a la ciutat.

La clau per suportar les dures temperatures negatives està en portar sempre una roba exterior adequada: jaqueta, sabates, mitjons llargs, bufanda, guants...i fer el ritual de vestimenta sempre abans de sortir a l'exterior, mai durant! En quant a quins jerseis i roba interior portar, crec que ja és secundari perquè els interiors de Suècia tenen una particularitat: la calor.

Potser algun lector ha cregut que el títol d'aquest post ("La calor de Suècia") anava relacionat amb les belleses femenines sueques. Puc constatar que és cert, les sueques fan honor al seu prestigi adquirit, però el motiu del títol va relacionat amb l'exagerada calor patida a tots els interiors que vaig estar durant el viatge: bus (des de l'Aeroport Skavsta fins a la ciutat que és un trajecte de 90 minuts), habitació hotel, restaurants, bars... i fins i tot el propi avió Ryanair (per alló d'ambientar als viatgers suposo...). Una de les explicacions està en les expectatives prèvies relacionades amb el fred esperat i una altra en que els suecs estan habituats a tenir a màxima potència i gairebé tot el temps la calefacció engegada. Això provoca que els canvis de temperatura siguin habituals i que sincerament no sigui recomanable portar jerseis que abriguin, fins i tot una bona opció és simplement portar una samarreta tèrmica i una camisa. Per això la clau per afrontar un viatge així està en la jaqueta i complements.

Estocolm és una ciutat cara (segons el citat taxista és la segona ciutat més cara d'Europa després de Moscou), especialment pels elevats impostos. No oblidem que Suècia és un dels paradigmes de la socialdemocràcia (tot i que molt més lliberal del que alguns es pensarien) i és també un dels països europeus amb major creixement en l'actualitat, pràcticament només superat per Alemanya. La clau del creixement econòmic de Suècia han estat les exportacions (no només de mobles Ikea) que han tingut com a impuls la depreciació de la seva pròpia moneda, la corona sueca. El cert és que Suècia ha pogut fer el que països com Espanya troben a faltar: depreciar la seva moneda. Perquè el lector es faci una idea, en els darrers 18 mesos la seva moneda s'ha devaluat un 15% respecte a l'Euro. Per tant, malgrat ser un país car, ens trobem en una època en la qual viatjar a Suècia i comprar productes suecs és més barat que el que era fa un temps.

A nivell turístic (i aquest cop sí recomanat per les guies) s'ha de visitar sense falta el Museu Vasa on està exposat un vaixell del segle XVII amb peces originals. No hi ha cap altre cas en tot el món o sigui que val la pena. La història (que sembla més digne d'Espanya que de Suècia) tracta breument d'un vaixell que en el seu viatge inaugural es va enfonsar en el port d'Estocolm davant la (suposo) mirada atònita de tots els ciutadans (reis inclosos) que eren presents.

Aconsello que l'allotjament es faci al carrer Kungsgatan, el més cèntric de la ciutat, que a més està situat a només 5 minuts de l'estació de bus i en plena zona comercial i d'oci nocturn. A més no està excessivament lluny del port, la zona antiga, etc.

Com a últimes curiositats, comentar que els McDonalds són extraordinàriament habituals a Estocolm: n'hi ha a cada cantonada literalment (a davant de l'hotel en teníem un) i solen estar oberts 24 hores al dia, i que les estufes exteriors que tant de moda s'estan posant aqui amb la nova llei antitabac són el pa de cada dia allà.

Bon any 2011

Segurament el 2011 serà recordat en el futur com l'any en el que de forma generalitzada hi van haver retards o absències sobtades de molta gent als dinars familiars del dia 1 de gener degut a un error massiu en el sistema d'alarma de tots els Iphones del planeta terra (i també degut als efectes secundaris d'una llarga nit festiva).

En tot cas aprofito des d'aquestes línees per desitjar un feliç any 2011, ple de felicitat, salut i aventures. Personalment el final del 2010 ha coincidit amb el final d'una sèrie d'etapes i projectes, i per tant aquest nou any 2011 es presenta amb il·lusions renovades i nous punts de mira.

Tanmateix vull desitjar als lectors que tinguin uns reis molt generosos i a poder ser que els hi portin tot el carbó que sigui possibli. No, amb això no vull dir que el lector tipus d'aquest blog sigui gent trapella i ganàpia. El que vull dir és que el carbó és una bona inversió i no ho dic només jo, ho diuen també els que inverteixen en futurs i empreses relacionats amb aquesta matèria primera que creuen que el preu seguirà pujant en els pròxims mesos. El cert és que les matèries primeres i l'energia es segueixen presentant com a sectors atractius on invertir en aquest nou any que acabem d'estrenar.