"El bueno, el malo y el feo"

En el capítol d'avui m'inspiraré en el títol de la mítica pel·lícula del western (que disposa d'una gran banda sonora d'Ennio Morricone) per parlar de tres tipus d'inversions actuals.

"EL BUENO"

Com ja apuntava en el darrer post, la inversió en productes agrícoles segueix essent l'autèntic producte estrella en tota cartera d'inversions dels últims mesos.

Des de gener 2011 podem apuntar-nos un 10% de rendibilitat entre un ETF agrícola i un Fons d'Inversió de BNP Paribas que inverteixen en Índexs de futurs de commodities com el sucre, blat, soja, cafè...

El FAO (organisme de les Nacions Unides destinat a la supervisió dels productes alimentaris) ja avisava que la pressió sobre els preus dels aliments seguiria a l'alça uns mesos més perquè les darreres collites a Sudamèrica havien estat deficients. És una realitat que pot agradar més o menys, però succeeix.

Encara existeixen bons motius per pensar que podem invertir en aquests productes financers ja que tant l'aspecte fonamental com l'analític ajuden a tal visió. Precisament si ens fixem en el gràfic dels últims 5 anys del ETF que tenim en cartera, podem observar que manté una tendència alcista sense cap resistència tècnica fins els 42 dòlars:

"EL MALO"

Com a inversió agressiva per aquests dies, he entrat en una empresa dels USA anomenada USEC INC (NYSE: USU). Per evitar que algú googlegi i es pensi que USEC correspón a una corporació el propòsit de la qual és difondre la doctrina social de l'església (primera entrada en espanyol al Google), m'anticipo a dir que aquesta empresa és un proveïdor important d'urani enriquit per a plantes nuclears.

La raó per invertir-hi no és fer feliç al Sr. Montgomery Burns sinó obtenir una rendibilitat en base al fet que es tracta d'una empresa amb potencial econòmic i que presenta una situació anormal: els seus valors de cotització són similars als seus valors comptables. Aquesta és una situació anormal perquè si l'empresa té potencial de creixement (com a priori és), el seu preu de cotització hauria de ser més alt que el comptable. Hem de tenir en compte que el valor comptable és el resultat d'una situació estàtica i passada, mentre que els valors de cotització reflecteixen quina és la perspectiva futura. Per tant aquests últims haurien de ser superiors als comptables, i per tant, existeixen motius per pensar que existeix un interessant potencial de revalorització. Podem observar a més com el gràfic d'aquesta empresa presenta una tendència alcista:

"EL FEO"

Podríem discutir si el Sr Burns és (segons el missatge que ens transmet la sèrie dels Simpsons) en comparació més dolent o més lleig, però si una cosa existeix actualment que sigui l'autèntic "ànec lleig de l'economia" són les immobiliàries espanyoles que en alguns casos cotitzen a preus totalment sota terra com 0,10 euros per exemple quan fa uns anys havien estat a 10 euros. Què pot passar: que l'empresa finalment desapareixi o que sobrevisqui. Si passa la primera possibilitat (que desconec quina probabilitat assignar-li...i aqui rau el gran risc) es perd tota la inversió, si passa la segona es poden obtenir rendibilitats a mig-llarg termini de 100%, 200% o més perquè per poc que hi hagi alguna perspectiva futura (per petita que sigui), la borsa ja ho descomptarà amb alts augments de preu, i com ja sabem, quan més petit és un valor més fàcil és que els percentatges d'increment siguin alts. Per això, una idea seria comprar una quantitat no perjudicial ni compromesa i deixar-la dormir una temporada. Potser amb una mica de sort les immobiliàries poden pagar a aquests valents un atractiu viatge a l'altra punta del món.