Finalment, amb 5 anys de retard des que va esclatar la crisi (estant bona part d'aquest temps doblant el promig d'atur de la Unió Europea), ha arribat la reforma laboral a Espanya. Algú es preguntarà si en aquest país ha governat tot aquest temps l'equivalent a Rantanplan, aquell gos personatge del còmic del famós cowboy Lucky Lucke que reaccionava amb retard a qualsevol estímul que succeís, i la resposta és que segurament sí, ha governat Rantanplan.
La idea principal d'aquesta reforma és que el cost de l'acomiadament (que també podem anomenar "cost d'equivocar-se" al contractar a una persona) passa a disminuir. Per entendre amb més profunditat la reforma laboral anunciada ahir divendres, recomano llegir aquest Random Thought de Xavier Sala i Martín publicat al seu blog.
El que aquí vull escriure és que per estimular el creixement econòmic no n'hi ha prou amb abaratir el cost de l'acomiadament. Fan falta dos incentius més per als empresaris i emprenedors perquè els efectes de la reforma laboral puguin ser positius a mig termini (i no neutres) per al creixement econòmic.
El primer incentiu bàsic que cal establir és facilitar el marc per a crear empreses, per desenvolupar negocis, per invertir.... simplificant les regulacions i taxes vigents. Si observem els rankings de països que elabora Doingbusiness.com (organisme que periòdicament avalua la facilitat de fer negocis de diferents països), veurem que Espanya ocupa la posició número 44 en "facilitat per desenvolupar un negoci", la 133 en "temps i costos per constituir una empresa" (tot i que en aquesta categoria s'ha progressat ja que fa un any es van prendre mesures dirigides a alleugerar el temps per crear una empresa, de forma que actualment es pot fer en dues setmanes màxim), la 69 en obtenir l'electricitat (categoria en la que mana Islàndia, seguida per Alemanya i Taiwan!), la 48 en pagament de taxes i impostos (categoria en la que es perdran posicions vistos els recents increments de tipus impositius) i el 97 protegint a l'inversor. Si no es prenen mesures en aquest sentit, els efectes de la reforma laboral (que a curt termini provocaran probablement un repunt de l'atur) no seran positius a mig termini.
El segon incentiu bàsic és recuperar el fluxe de crèdit de les entitats financeres cap a les empreses, que actualment s'ha reduit substancialment o s'ha encarit ja sigui perquè es requereixen molts més avals o perquè els preus han augmentat (és habitual que el preu TAE de pòlisses de crèdit superi els dos dígits). Per aconseguir-ho no hi ha cap altra manera que dient la veritat per part de les entitats financeres: provisionar o vendre d'una vegada totes les finques immobiliàries que disposen. Enlloc d'això, portem exercicis veient com totes les entitats van presentant uns beneficis sospitosament petits però suficients per poder seguir pagant els seus dividends i el cupons dels seus bons emesos (i per evitar un enfonsament del preu de les seves accions). Quan la banca digui la veritat i deixi de tenir por a la possible insolvència del crèdit concedit a empreses (que actualment ha reduït perquè no té marge de maniobra per assumir més provisions apart de les immobiliàries), llavors tornarà a fluir el crèdit (que dit sigui de pas, no serà ni de lluny en els nivells i quantitats que hi va haver en l'època de bombolla immobiliària).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada