Està APPLE cara?

Una de les preguntes més formulades actualment dins el món borsari és si el preu de l'acció de l'empresa APPLE, que ha experimentat un augment vertical en els darrers dos mesos, ha assolit la seva màxima capacitat de creixement (i es poden preveure pròximes correccions a la baixa), o sí només està en el camí de pujada.

Les claus d'APPLE en aquest augment vertical del preu són l'excel·lent evolució de la facturació recent (en el trimestre entre octubre i desembre de 2011 s'ha triplicat respecte al mateix període del 2010) i present (el nou Ipad està essent un èxit aclaparador a USA esgotant l'estoc només amb les pre-comandes que es podien ordenar online), les expectatives futures molt elevades en quant al Iphone 5 i a una nova televisió revolucionària, junt amb perspectives que pugui repartir dividend en el futur (perquè recordem que aquesta empresa fins ara no reparteix dividend ja que ha preferit destinar els excedents a recerca i investigació en nous productes i tecnologies).

Si tenim en compte l'espectacular augment de les facturacions (molt per sobre del creixement del preu de l'acció) més el fet que aquestes s'han basat en productes nous que no han suposat una revolució total (Iphone4S o el nou Ipad) i que queden per venir productes nous que s'espera amb gran expectació que provoquin un nou salt tecnològic (Iphone5, nova televisió i algun altre), podríem dir que la resposta a la pregunta és NO, l'acció no està cara.

De totes maneres, cal precaució. Personalment jo no la compraria al preu actual de 585$. O esperaria que superés el màxim històric (i barrera psicològica alhora al seu un preu a la par) dels 600$ o aprofitaria en correccions.

Com a contrapartida, és interessant veure què ha opinat Doug Kass en el seu blog respecte a que l'espectacular creixement de la cotització d'Apple s'assimila al que va experimentar Google durant el 2007 fins al mes de novembre, moment en el que va iniciar una enorme caiguda . Són empreses i moments diferents, però cal recordar la història per no entrar en eufories desmesurades.

Ranking de països segons el CDS

Adjunto un ranking de països segons la seva probabilitat de fallida. La variable utilitzada en aquesta classificació per definir què significa estar "en fallida" per a un país és el CDS (el Credit Default Swap), i per tant, quan menor sigui la prima que es pagui d'aquesta assegurança per cobrir un possible default, menor és la probabilitat de fallida i viceversa. El país més fiable financerament del món seria Noruega, seguit d'USA (aspecte que mostra fortalesa yankee i un escenari probable d'apreciació del dòlar) i de Suïssa. Mentrestant, els pitjors de la llista són Grècia, Portugal i Argentina.

Espanya no està precisament ben classificada, just per sota d'Itàlia i també de països com Tailàndia o Filipines, pels quals es paga respecte a Espanya una prima 3 vegades més petita per assegurar el possible impagament dels bons emesos per aquests estats (seria equivalent a afirmar que un inversor confia el triple en aquests països que en Espanya)!

També és interessant observar com pràcticament tots els països integrants de la llista han millorat ja que el valor dels seus CDS ha disminuït respecte al 31/12/2011, essent Espanya una de los poques excepcions junt amb Grècia o Portugal.

Conclusions: 1) Espanya no va bé (ja ho sabíem) i 2) la credibilitat dels CDS s'ha de posar en dubte en alguns casos (per exemple si comparem Tailàndia o Filipines respecte a Espanya).

A continuació publico el ranking: