Bons de la Generalitat (IV)

Fa poques setmanes el mediàtic economista Paul Krugman twittejava que segons el seu punt de vista la Seguretat Social no es basa, en cap cas, en un sistema piramidal perquè aquesta, a diferència de l'estafa financera de Madoff, no necessita tenir un creixement geomètric del nombre de persones que hi participen successivament per tal que funcioni adequadament (ja que suposadament el sistema de Madoff busca un lucre mentre que la Seguretat Social no), sinó que en té prou amb que el número d'usuaris que surten del sistema (els que es jubilen) siguin iguals als que hi entren (els que comencen a treballar).

Quelcom similar passa amb els Bons de la Generalitat. Fa 11 mesos es van emetre els primers Bons a un 4,75% (més el 3% de comissió per les entitats financeres que col·locaven el producte) amb venciment a un any i ara, per a poder retornar el capital i els interessos dels primers inversors que venç el 21 de novembre de 2011, bàsicament s'han emès uns nous Bons que aquest cop seran del 4,75% a un any i del 5,25% a dos anys, a elecció del consumidor. Per tant, si ara decidim adquirir aquests nous Bons, els nostres diners invertits acabaran anant a parar als comptes corrents dels primers inversors. No és un comentari gens agosarat tenint en compte que la Generalitat de Catalunya manté uns fons limitats per poder pagar fins i tot les seves despeses corrents més immediates, el seu creixement econòmic segueix limitat i el seu rating creditici és el pitjor de l'estat espanyol, fet que provoca una dificultat enorme per obtenir finançament als mercats financers a uns tipus d'interès raonables.

Si bé, igual com passa amb la Seguretat Social, podem estar més o menys d'acord en que no estem davant un sistema de piràmide, sí que podem estar d'acord almenys en que ens trobem davant un sistema en forma de torre (ja que la successió d'inversors no cal que creixi)...i en el cas concret dels Bons, al no existir una seguretat total que els fonaments de la torre siguin realment sòlids, la seva forma correspón a la de la Torre de Pisa!

No perdem mai de vista que aquests Bons, malgrat que ofereixen una rendibilitat superior als dipòsits (que ara estan per sota el 4% tae) els emet una entitat amb problemes econòmics (fet que ja fa un any es va anunciar en el primer capítol de la saga i que actualment encara és més pal·lès per totes les retallades que s'estan produint) i que aquests no estan protegits pel Fons de Garantia de Dipòsits.

També no oblidem que si decidim comprar aquests Bons i per exemple d'aqui mig any (abans del seu venciment) canviem d'idea i volem vendre'ls (perquè ens posem nerviosos cada dia que mirem les notícies), segurament ho podrem fer i trobarem un comprador (perquè existeix un mercat secundari per a Bons) però segurament haurem d'assumir perdre una part del capital. Almenys això és el que ha passat amb els Bons emessos amb anterioritat, que han cotitzat a preus més barats ja que senzillament han existit més venedors que compradors.

Dit això i per a concloure la quarta part d'aquesta saga dedicada als Bons de la Generalitat, també cal tenir present que des de fa uns mesos la renda variable és absolutament volàtil en un context de perspectives econòmiques gens clares a curt-mig termini i que, per tant, a menys que siguem traders o amants del risc pur, tampoc no és una mala idea invertir alguna quantitat de diners (ociosos, sense necessitat d'utilitzar) a un any al 4,75% de rendibilitat.