Sobre Hanna Montana i Bill Gates

En tots aquests mesos de crisi econòmica, el govern espanyol només ha establert polítiques per potenciar la demanda (plans renove de cotxes, el pla E, etc) enlloc de fer polítiques per potenciar l'oferta.

Les polítiques d'oferta són aquelles que van dirigides a millorar l'oferta dels productes i serveis que ofereixen les entitats privades i públiques de la nostra societat, és a dir, a millorar la productivitat d'aquestes en forma de la qualitat i preu que ofereixin. Espanya sempre ha estat un país amb greus problemes per baixa productivitat i per sortir de la crisi una de les claus ha de passar per millorar aquest punt feble.

Per millorar la productivitat passa, entre altres coses, per millorar el sistema educatiu general. Crec que com a idea general el sistema educatiu ha de fomentar la competitivitat i premiar l'esforç, i per tant, allunyar-se de l'actual sistema de l'ESO que funciona en base a la "mediocràcia" i provoca incentius negatius a tots els alumnes.

Però a nivell educatiu també cal donar entrada a nous "ídols" a la nostra societat. Em sembla molt bé que els grans ídols siguin futbolistes o cantants de Disney (tots necessitem il·lusió a la vida), però el que no em sembla tant bé és que tantmateix no es potencïi a nivell mediàtic el treball de personatges que han triomfat per la seva capacitat d'innovació i de tenir bones idees. Al contrari, a vegades d'aquests personatges s'ha intentat vendre una imatge negativa de gent avariciosa i malvada. Per posar un exemple, de Bill Gates es diu més que és un monopolista i un ric avariciós que no que ha inventat i comercialitzat uns productes (Windows, Explorer) dels que s'han beneficiat gent de tot el món i que ha destinat bona part dels seus ingressos a fundacions del tercer món.

DOINGBUSINESS.COM

La pàgina www.doingbusiness.com dóna informació sobre les facilitats per crear i desenvolupar negocis en els països del món:

Si li fem una ullada a la pàgina del rànquing de 181 països d'arreu del món, podem assolir les següents conclusions:

1) Singapur és el país del món on globalment és més fàcil constituir una empresa i desenvolupar els negocis de la mateixa. Singapur és un petit país del sud-est asiàtic que ha experimentat uns enormes creixements en els darrers 20 anys. La seva lliberalització econòmica total (curiosament amb una dictadura política al mateix temps) li ha permés ser un dels grans centres mundials per a les empreses. Un altre dragó asiàtic i petit país, Hong Kong, ocupa la tercera posició de la llista.

2) Els països europeus que més faciliten l'activitat emprenadora són els escandinaus i els britànics. Especial atenció a Irlanda, país amb menors taxes impositives per a les empreses.

3) Oceania (Nova Zelanda i Austràlia) ocupen posicions de privilegi a la llista.

4) Estats Units, com no podia ser de cap altra manera, ocupa la tercera posició, de la llista. La cultura empresarial en aquest país està clarament arrelada.

5) Els països més occidentals ocupen en general posicions pobres (França 31, Portugal 48, Espanya 49, Itàlia 65).

Si analitzem el cas d'Espanya en concret, podem concloure, que és un bon país on tancar i liquidar una l'empresa (nº19) però és un molt mal país on obrir un negoci (nº140). Una incohèrencia increible sense dubtes. Obrir un negoci a Espanya requereix molt més temps, molts més tràmits i molts més diners que a molts altres països. Fins i tot Portugal té més equilibrat la ràtio cost inici / cost finalització.

DENMARK TRIP

The following one is a special review for the website Italodanceportal.com:

Four years ago a Swedish guy called SEB founded a website called Italodanceportal.com based on the Italodance world. Nowadays this website it’s the most important and popular one in the Italodance style and at the same time it is a nice community of worldwide friends that love that music.

In order to celebrate that fact, the last 21-23rd August was arranged a big italo party in Gilleleje in the CFE’s summer house with some of the Danish members of the website and an international member who was just me and that will be my own story of that weekend...

It was the first time I visited Denmark. I flight with Cimber Airlines, a Danish company, from Barcelona to Copenhagen and there CFE (called “Chris from Copenhagen” in my IDN shows) was waiting for me. I thought maybe would be not easy to know him cause I only saw him in photos...but really it was so easy to see him between all the people in the airport cause he isn’t the typical scandinavian person! He is blonde and tall.

Then he went to Hilleröd (yes, i remember) in order to get DJ Laeske (an expert in Lento Violento style) and Brian from Disckjockeyz (that couldn’t drink his coffee because in the Fiat was not enough space because of the bags and DJ stuff and I was ought to make my first illegal act in Denmark: throw away his coffee from the car!!).

Then we arrived to the Gilleleje house: small and very nice at the same time close to the beach. After going to the Supermarket to get some food and water (was strange cause in Denmark you can’t find beers in anyplace), some other people arrived: Mike Prezira, DJ Nml, Calle (that word means “street” in Spanish) and McWaust (also called Miguel or Micha), Thomas from ItalianRockaz and Alessio (in the night he converts to Gollum). Then in the Friday night there also came two other person: Mario, the singer of Italian Rockaz, and he’s friend Charlie, both half italians so it was possible to speak a little with him in SpanoItaliano language.

The weekend was a non-stop music party. I think the Italodance sound was played by different DJ’s during about 30 hours which means about 500 songs...it was like an Italo orgy. But apart of eating music, we also ate food like pizzas (we all recommend in special the “ciao ciao pizza” because you never will forget it’s taste) and a barbecued meat. Because of the last one, we all enjoyed the funny games with the “polse”...just look at the photos.

We also did other activities like playing games like Uno and some others that cannot remember the name, swimming in the sea (only for Scandinavian people cause the water was so cold for a Mediterranean guy), enjoying the good sunny weather and having a funny striptease from Brian cause it was cheaper...Also Alessio gave us an explicit striptease in the beach.

That weekend was like a mix of partying and relaxing so I think everybody enjoyed it. It was a good way to disconnect from the day-by-day life.

After leaving Gilleleje, some people went to Hilleröd to take a look around and visit the castle (the most beautiful one in Denmark as CFE said) and then was time for the difficult goodbye...but it was not a goodbye, it was just a “see you soon”. ;)

Before coming back to my country, I had half day to visit Copenhagen. I went to the center of the city at the commercial streets and then I visited the great Tivoli. I enjoyed so much that wonderful place. You have to be there for understand it...

Some of my poetic and no poetic conclusions of that weekend are the following ones:

“Once upon a time a guy called Jordi went to a country called Denmark...and went he came back to his country he was craziest than ever”

“In Denmark water is like beer as beer is like water”

“IDP means really Independent Drunken People”

“Calle seemed as he didn’t sleep in one month....but anyway I could sleep as well” (we were room partners).

“I’m not the only Iphone user that suffers from it’s low battery capacity”

“If we would take the CFE boat we would need 4 hours go and 4 hours back to go to Sweden and get Seb into the party...”

“In Denmark Carlsberg and Tuborg are everywhere. I really think the real kings of that country are the owners of these companys”

Anyway, I recognize I enjoyed so much cause it was a friendly and party weekend...and I like so much that kind of weekends! ;)

Now its just time to wait for the second IDP Party!

Crònica de DUBAI

Dubai és un dels set emirats que integren el país dels Emirats Àrabs Units i generalment és sinònim de riquesa procedent de l'explotació del petroli, però darrera aquestes paraules cal puntualitzar que per aquest emirat tant sols un 6% dels seus ingressos procedeixen del petroli. De fet Dubai té tant sols una vintena part dels recursos petrolífers que té l'emirat d'Abu Dhabi, la ciutat del qual és la capital del país i es troba a tant sols uns 130 kilòmetres de distància. Per tant, la seva riquesa no ve originada del petroli sinó de la inversió directa estrangera i del turisme, la qual cosa suposa evidentment que la situació econòmica de Dubai en aquest any 2009 s'hagi vist frenada degut a la crisi financera internacional. Aquesta dependència econòmica de l'estranger implica que Dubai hagi de ser atractiva econòmicament per als empresaris i turistes occidentals, és a dir, que els seus preus siguin accessibles.

Més enllà del simbolisme de luxe inabastable per a la gran majoria de població que es pot extreure dels edificis emblemàtics de la ciutat, tals com l'espectacular hotel de 7 estrelles en forma de vela anomenat BURJ AL ARAB, el preu del qual no és inferior a 1.000 euros per nit, o de l'edifici més alt del món BURJ DUBAI, puc afirmar que és una ciutat relativament barata (o no més cara) per als occidentals en les coses quotidianes. Es poden reservar hotels de només 4 o 5 estrelles per preus netament inferiors als d'una ciutat com Barcelona. I el mateix passa amb el taxi, la principal via de desplaçament de la ciutat, i amb béns de consum tals com roba o electrònica. Tot això ve ajudat pel fet que no existeixen impostos en aquest país.

Però no ens enganyem, Dubai és una de les capitals del món actualment en la que encara queda molt per construir i per créixer i en la que totes les empreses han lluitat per clavar-hi la bandera, fins i tot una franquícia d'una empresa catalana com Pans & Company, que es pot trobar al Mall Dubai -el centre comercial més gran del món-, just a escassos metres d'una franquícia del KFC...un dur rival sense dubtes. De moment la batalla no té color, però l'important per a una empresa com Pans & Company és haver entrat a Dubai ja que aquesta ciutat és una gran finestra al món.

De fet, Dubai és la més gran finestra al món i té tot el més gran del món: l'edifici més alt del món, el centre comercial més gran del món, el parc aquàtic més gran del món, el coctail més car del món (uns 4000 euros al canvi)... i crec que el gerro més gran del món (es pot veure al Mall Dubai).

A nivell cultural Dubai representa un curiós cas d'islam ultra occidentalitzat. Veure en un McDonalds a persones musulmanes vestides amb les seves túniques més fanàtiques menjant un McBurger està a l'ordre del dia.

M'agradaria fer menció especial en la gran qualitat del servei a Dubai ja siguin recepcionistes, cambrers o taxistes. Ells saben el que tu necessites abans que tu ho sàpigues. I això hi acompanyen una gran simpatia i un gran somriure. Els que donen el servei són majoritàriament immigrants procedents de la Índia, Paquístan, Filipines, etc que saben el dur que és guanyar-se la vida. No escatimar en propines és un bon consell per a qualsevol turista.

I a qualsevol turista li puc recomanar moltes coses interessants com fer un safari nocturn pel dessert que inclou un frenètic viatge amb jeep per les dunes i un sopar en ple dessert al més pur estil musulmà amb ball final apte per a totes edats i habilitats, anar a algun dels fantàstics parcs aquàtics, anar a fer un drinking al majestuós hotel Burj Al Arab, perdre's per algun Zoco, anar a alguna de les càlides platges (Jumeirah Beach per exemple), anar als centres comercials a disfrutar d'atractius preus de les marques que desitgis o visitar la zona antiga de Dubai: Deira i el moll.

El que sí que Dubai no et pot oferir és una suficient marxa nocturna: no et quedaràs satisfet si ets mediterrani. Per començar la hora límit de tancament és les 3 hores del matí sense excepció i per acabar els locals existents solen ser en general petits i més pròxims a bars o pubs. I en els clubs de més renom i importants es porta la tradició nocturna neoyorquina: forts porters de color a la porta que només permeten l'entrada si estàs a la llista o si sou "couples". Locals recomanables són Jambase, Boudoir o Havana Club. Els millors dies de festa nocturna són dijous i divendres. No oblidem que allà divendres és el principal dia festiu.

Les millors èpoques per anar a Dubai són la tardor d'aqui degut a la forta calor tropical. Malgrat tot, la impossibilitat de caminar per anar als llocs importants degut a la gran amplitud d'aquesta ciutat, fa que igualment s'hagi d'utilitzar el taxi com a mitjà de transport. No us preocupeu per la calor, tenen una gran cultura de l'aire acondicionat allà.

Definitivament Dubai és un nou món que val la pena visitar. La diferència horària (2 o 3 hores segons l'època) i la distància en avió (unes 6 hores de vol, amb transbord des de Barcelona de moment) fan que sigui un destí relativament assequible.

Fins aqui aquesta crònica resumida de Dubai. Pròximament més però d'una altra forma.