diumenge, 30 d’agost del 2009

Sobre Hanna Montana i Bill Gates

En tots aquests mesos de crisi econòmica, el govern espanyol només ha establert polítiques per potenciar la demanda (plans renove de cotxes, el pla E, etc) enlloc de fer polítiques per potenciar l'oferta.

Les polítiques d'oferta són aquelles que van dirigides a millorar l'oferta dels productes i serveis que ofereixen les entitats privades i públiques de la nostra societat, és a dir, a millorar la productivitat d'aquestes en forma de la qualitat i preu que ofereixin. Espanya sempre ha estat un país amb greus problemes per baixa productivitat i per sortir de la crisi una de les claus ha de passar per millorar aquest punt feble.

Per millorar la productivitat passa, entre altres coses, per millorar el sistema educatiu general. Crec que com a idea general el sistema educatiu ha de fomentar la competitivitat i premiar l'esforç, i per tant, allunyar-se de l'actual sistema de l'ESO que funciona en base a la "mediocràcia" i provoca incentius negatius a tots els alumnes.

Però a nivell educatiu també cal donar entrada a nous "ídols" a la nostra societat. Em sembla molt bé que els grans ídols siguin futbolistes o cantants de Disney (tots necessitem il·lusió a la vida), però el que no em sembla tant bé és que tantmateix no es potencïi a nivell mediàtic el treball de personatges que han triomfat per la seva capacitat d'innovació i de tenir bones idees. Al contrari, a vegades d'aquests personatges s'ha intentat vendre una imatge negativa de gent avariciosa i malvada. Per posar un exemple, de Bill Gates es diu més que és un monopolista i un ric avariciós que no que ha inventat i comercialitzat uns productes (Windows, Explorer) dels que s'han beneficiat gent de tot el món i que ha destinat bona part dels seus ingressos a fundacions del tercer món.