dimecres, 19 d’agost del 2009

Crònica de DUBAI



Dubai és un dels set emirats que integren el país dels Emirats Àrabs Units i generalment és sinònim de riquesa procedent de l'explotació del petroli, però darrera aquestes paraules cal puntualitzar que per aquest emirat tant sols un 6% dels seus ingressos procedeixen del petroli. De fet Dubai té tant sols una vintena part dels recursos petrolífers que té l'emirat d'Abu Dhabi, la ciutat del qual és la capital del país i es troba a tant sols uns 130 kilòmetres de distància. Per tant, la seva riquesa no ve originada del petroli sinó de la inversió directa estrangera i del turisme, la qual cosa suposa evidentment que la situació econòmica de Dubai en aquest any 2009 s'hagi vist frenada degut a la crisi financera internacional. Aquesta dependència econòmica de l'estranger implica que Dubai hagi de ser atractiva econòmicament per als empresaris i turistes occidentals, és a dir, que els seus preus siguin accessibles.


Més enllà del simbolisme de luxe inabastable per a la gran majoria de població que es pot extreure dels edificis emblemàtics de la ciutat, tals com l'espectacular hotel de 7 estrelles en forma de vela anomenat BURJ AL ARAB, el preu del qual no és inferior a 1.000 euros per nit, o de l'edifici més alt del món BURJ DUBAI, puc afirmar que és una ciutat relativament barata (o no més cara) per als occidentals en les coses quotidianes. Es poden reservar hotels de només 4 o 5 estrelles per preus netament inferiors als d'una ciutat com Barcelona. I el mateix passa amb el taxi, la principal via de desplaçament de la ciutat, i amb béns de consum tals com roba o electrònica. Tot això ve ajudat pel fet que no existeixen impostos en aquest país.

Però no ens enganyem, Dubai és una de les capitals del món actualment en la que encara queda molt per construir i per créixer i en la que totes les empreses han lluitat per clavar-hi la bandera, fins i tot una franquícia d'una empresa catalana com Pans & Company, que es pot trobar al Mall Dubai -el centre comercial més gran del món-, just a escassos metres d'una franquícia del KFC...un dur rival sense dubtes. De moment la batalla no té color, però l'important per a una empresa com Pans & Company és haver entrat a Dubai ja que aquesta ciutat és una gran finestra al món.

De fet, Dubai és la més gran finestra al món i té tot el més gran del món: l'edifici més alt del món, el centre comercial més gran del món, el parc aquàtic més gran del món, el coctail més car del món (uns 4000 euros al canvi)... i crec que el gerro més gran del món (es pot veure al Mall Dubai).

A nivell cultural Dubai representa un curiós cas d'islam ultra occidentalitzat. Veure en un McDonalds a persones musulmanes vestides amb les seves túniques més fanàtiques menjant un McBurger està a l'ordre del dia.

M'agradaria fer menció especial en la gran qualitat del servei a Dubai ja siguin recepcionistes, cambrers o taxistes. Ells saben el que tu necessites abans que tu ho sàpigues. I això hi acompanyen una gran simpatia i un gran somriure. Els que donen el servei són majoritàriament immigrants procedents de la Índia, Paquístan, Filipines, etc que saben el dur que és guanyar-se la vida. No escatimar en propines és un bon consell per a qualsevol turista.

I a qualsevol turista li puc recomanar moltes coses interessants com fer un safari nocturn pel dessert que inclou un frenètic viatge amb jeep per les dunes i un sopar en ple dessert al més pur estil musulmà amb ball final apte per a totes edats i habilitats, anar a algun dels fantàstics parcs aquàtics, anar a fer un drinking al majestuós hotel Burj Al Arab, perdre's per algun Zoco, anar a alguna de les càlides platges (Jumeirah Beach per exemple), anar als centres comercials a disfrutar d'atractius preus de les marques que desitgis o visitar la zona antiga de Dubai: Deira i el moll.

El que sí que Dubai no et pot oferir és una suficient marxa nocturna: no et quedaràs satisfet si ets mediterrani. Per començar la hora límit de tancament és les 3 hores del matí sense excepció i per acabar els locals existents solen ser en general petits i més pròxims a bars o pubs. I en els clubs de més renom i importants es porta la tradició nocturna neoyorquina: forts porters de color a la porta que només permeten l'entrada si estàs a la llista o si sou "couples". Locals recomanables són Jambase, Boudoir o Havana Club. Els millors dies de festa nocturna són dijous i divendres. No oblidem que allà divendres és el principal dia festiu.

Les millors èpoques per anar a Dubai són la tardor d'aqui degut a la forta calor tropical. Malgrat tot, la impossibilitat de caminar per anar als llocs importants degut a la gran amplitud d'aquesta ciutat, fa que igualment s'hagi d'utilitzar el taxi com a mitjà de transport. No us preocupeu per la calor, tenen una gran cultura de l'aire acondicionat allà.

Definitivament Dubai és un nou món que val la pena visitar. La diferència horària (2 o 3 hores segons l'època) i la distància en avió (unes 6 hores de vol, amb transbord des de Barcelona de moment) fan que sigui un destí relativament assequible.

Fins aqui aquesta crònica resumida de Dubai. Pròximament més però d'una altra forma.