Els Bons de la Generalitat

És cert que la Generalitat està oferint aquests dies uns bons de 1.000 euros la unitat retribuïts al 4,75 % a un any. Sembla aparentment una bona rendibilitat tenint en compte com estan els tipus d'interès (l'Euribor està a 1,4% aproximadament) i que qui els emet és la nostra Administració Pública, la qual cosa és a priori un signe de seguretat. Dit en termes vulgars: "Si la Generalitat fa aigües, qui no farà aigües?"

Però m'agradaria fer una sèrie de reflexions en relació a aquests bons que cal tenir present si es valora la seva contractació (i sense cap finalitat d'influir positiva o negativament):

1) Els bons, a diferència dels típics dipòsits d'estalvi, no estan garantits per l'estat. També és cert però que si algun dia alguna entitat financera mitjana fa fallida, està per veure de quins recursos disposaria l'estat per pagar-lis als ciutadans (si més no en un termini de temps raonable) tots els seus diners que tenien en imposicions d'estalvi. Per llei s'hauria de fer, però...

2) Malgrat que el euribor es manté baix (tot i que més alt que fa uns mesos), existeixen unes quantes entitats financeres que actualment ofereixen dipòsits a 4,5% a un any (símptoma que mantenen una elevada prima de risc). Per tant, la pregunta que ens hem de fer és: el 0,25% de més ens compensa? O ens en fiem menys d'aquestes entitats financeres?

3) El deute actual de la Generalitat de Catalunya és similar al d'un país com Peru.

4) Apart del 4,75%, la Generalitat haurà de retribuir amb un 3% de comissió a les entitats financeres que col·loquin aquests bons als seus clients. És una forma de compensar-los per la competència que els hi fan a l'hora de captar passiu (els estalvis de la gent a través de la contractació de dipòsits bancaris).

5) Al final qui ens pagarà aquests interessos i qui pagarà la comissió al banc, que tot plegat ascendirà a un 7,75%, serem nosaltres mateixos perquè aquests diners al cap i a la fi i majoritàriament provenen dels impostos de tots.

6) La pregunta que ens podem fer és: la comissió del 3% és massa elevada? No ho sé. El que si sé és que el ciutadà pagarà uns diners que no aportaran un efecte multiplicador a l'economia del nostre país ja que aquest 3% és una compensació per als bancs a canvi que no facin menys la seva feina que és deixar diners (i aquest és un problema). I no oblidem que ja en la situació actual la restricció de crèdit és important.

7) Recordant a Frederic Bastiat i la seva obra "El que es veu i el que no es veu", aquests bons tant aparentment atractius per al ciutadà, acabaran perjudicant indirectament a les empreses (i als treballadors). L'explicació és la següent: tots els estalvis dels ciutadans que haurien anat als bancs (contractant-lis dipòsits) i haurien servit teòricament per deixar diners a les empreses i autònoms per continuar fent la seva activitat i per invertir, ara aniran a la Generalitat i serviran per tapar els seus forats i la seva mala gestió. L'efecte multiplicador dels diners que fluiran cap a la Generalitat serà menor i menys eficient.