L'altre dia mentre estava dinant en un restaurant vaig escoltar per l'emissora de radio que tenien posada una mítica i antiga cançó que sempre m'havia agradat i no recordava exactement el nom. Fins fa pocs dies, m'hauria hagut de resignar a acabar d'escoltar la cançó sense saber el nom i perdre la oportunitat d'escoltar-la de nou en futures ocasions. Però les coses havien canviat, ja que aquest cop únicament vaig haver d'utilitzar el meu smartphone i activar l'aplicació Shazam, que en breus instants em va detectar que la cançó i em dir que es deia "Simon & Garfunkel - The sound of silence".
No sé quantes vegades us ha passat que esteu en una discoteca, escolteu una cançó que us encanta i desconeixeu el seu títol. Llavors li pregunteu als vostres amics si saben el títol i ells diuen que no. Com que la cançó ja ha acabat i la cabina de DJ és inaccesible, la possibilitat de poder aconseguir aquella llegendària cançó i poder-la seguir gaudint en el futur s'acaba (a menys que aquesta cançó sigui un hit actual, llavors la possibilitat no mor del tot). El mateix pot passar veient una pel·lícula al cinema o degustant una hamburguesa en un restaurant. De cop sona una cançó que us apassiona i com que no sabeu el títol, doncs us acaba creant un sentiment de pena per no poder-la tornar a escoltar al vostre ipod o al cotxe. A vegades, com que sou (i som) tossuts, recordeu algunes frases clau de la mateixa i proveu de googlejar però desafortunadament la cerca acaba en res.
D'això en economia se'n diu "necessitat de mercat". De fet, es tracta d'una clara necessitat de mercat en termes d'oci no cuberta perquè ha existit durant dècades. Doncs bé, tot just fa pocs dies (gràcies a l'excel·lent informació proporcionada per un bon amic) em vaig descarregar un programa que satisfà aquesta necessitat i que es diu Shazam.
Aquest software es pot descarregar per a smartphones com el Iphone (a través de Itunes). El seu funcionament és senzill: quan escoltes una cançó actives aquest software de forma que escolti uns quants segons de la cançó i llavors busqui similituds de títols de cançons que lliguen amb el que ha escoltat. Existeix la versió gratuïta (que només et permet cercar 5 cançons al mes), i la versió pro que té un preu de 4 euros i et permet cercar cançons il·limitades.
L'altre dia vàrem realitzar amb el meu amic diverses proves sobre el grau de funcionament del programa i la conclusió és la següent: detecta correctament els títols de cançons editades, siguin noves o velles. Mostra utilitzada: cançons actuals de música electrònica, cançons antigues (dels Beatles), versions diferents de cançons (per exemple vam provar amb una versió concreta del 2008 de "The Riddle" de Gigi d'Agostino i va detectar-la...amb foto del disc i tot). A més vàrem provar amb algun fragment d'alguna cançó que no tingués gairebé melodia o lletra, essent els resultats positius també. Realment el seu funcionament sembla gairebé impecable, tot i que això sí, la clau és que la cançó sigui editada.
Per cert, també vàrem provar xiulant o cantant alguna cançó però el programa no va ser capaç de trobar cançons coincidents. Per tant, aquest és el seu límit (tot i que també entenc que no fos capaç de detectar-les tenint en compte qui xiulava i qui cantava!)
Cal afegir que un cop ha trobat el títol de la cançó, et dóna l'enllaç per comprar-la directament al Itunes. Aqui està l'altre aspecte que m'ha fascinat. Aquest programa representa una innovació que surgeix, no de les queixes de la indústria musical respecte a que Internet s'ha carregat el seu sector, sinó de detectar una necessitat de mercat (la informació imperfecta o el desconeixement de títols de cançons per part de la gent) i satisfer-la. Això és un model de negoci que sí funciona i pel que la gent sí podria estar disposada a pagar una quantitat per tenir una cançó. I Apple l'ha sabut explotar perfectament.
Apple és una empresa exemplar en moltes coses, i una de les que més és en Innovació de valor. Fer salts endavant que ningú abans havia fet. Ja va innovar oferint cançons a 0,99 euros. Això representa una altra innovació: relacionar-se directament amb un programa que detecta títols de cançons i salva del dubte a milers d'amants (i a vegades no tant amants) de la música. De nou, el lucre privat (i no les queixes, les bones intencions o els centres tecnològics I+D+i) ha estat la font de la innovació.
Això sí, tingueu el telèfon mòbil apunt perquè la cançó de la teva vida sempre arriba sense avisar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada