Són útils els "stress test"?

El darrer divendres es van publicar els resultats dels famosos stress-test que van passar un total de 90 entitats financeres del continent europeu.

Els stress test consisteix en veure quins bancs disposarien de prou múscul financer per suportar una hipotètica situació econòmica adversa, i en cas que existissin bancs que no puguessin suportar aquest escenari negatiu, no els hi quedaria més remei que apuntar-se a un gimnàs a guanyar la massa muscular que els permetés ser prou forts per suportar la crisi hipòtetica.

Les entitats que no han passat la prova són cinc espanyoles (Banco Pastor, Catalunya Caixa - que en aquest cas es pot dir que l'ordre dels factors no ha alterat el resultat-, Unnim, Cam i Caja3), dues gregues i una austríaca. Aquí cal dir que si bé el número d'entitats espanyoles que han suspès és molt elevada, també s'ha de dir que és el país que més entitats s'han presentat a les proves, concretament un 92% de tot el seu sector financer.

Quan esmento "apuntar-se al gimnàs" en aquest context vull dir que aquestes 8 entitats hauran de realitzar una ampliació de capital (emetent noves accions que haurien de ser subscrites per inversors privats) per tal que puguin fer front als potencials problemes amb més recursos propis que no deuran a creditors. I aquest aspecte és important, perquè sinó podem còrrer el risc que aquestes entitats que han suspès hagin d'acabar essent salvades amb fons públics.

Fins aqui tot és molt bonic. Però aquests "Stress Test" serviran realment per calmar els mercats? Almenys existeixen diversos motius per posar en dubte el seu efecte.

Per una part, conceptualment aquests tests han infravalorat el temible efecte de la possible "quita" de les inversions en deutes governamentals de països perifèrics, en especials els grecs. Mentre els mercats de bons descompten ja un 40-50% del seu preu, s'ha considerat com a vàlid reconèixer en els balanços dels bancs exposats a deute grec una provisió de només el 25% del seu preu que restaria als seus resultats. Evidentment reconèixer provisions en base el preu de mercat actual probablement hauria provocat suspendre a més entitats, i segurament no interessa políticament valorar com escenari possible una quita quantitativament tant important...però això de per si ja significa no fer cas als mercats. Per tant, una contradicció: no fem cas als mercats però alhora els volem calmar i injectar confiança. A més, tampoc s'ha tingut en compte el possible tsunami, en forma de desconfiança entre inversors (venent accions de la banca) i estalviadors (retirant efectiu), que provocaria el possible efecte de les quites.

I per altra part, la poca predisposició per fer cas als resultats. El divendres al vespre no van tardar gaire els dirigents espanyols a manifestar públicament que els resultats eren exitosos i que no caldria que les entitats que havien suspès fessin cap ampliació de capital perquè segons el seu criteri (el Banc d'Espanya feia el seu particular test a les entitats), ja havien complert amb els mínims. I també durant la setmana passada un banc alemany anomenat Helaba va posar en dubte els criteris de valoració dels test stress i no va permetre que es publiquessin els resultats.

En conclusió, examinar a les entitats financeres és molt útil sempre i quan (1) les proves que superin siguin realment vàlides i exigents, i (2) les receptes a les entitats financeres que no han superat les proves s'acabin aplicant. De moment sembla que les línies d'actuació no són aquestes i ens trobem davant una situació en la que existeixen uns quants pacients als que s'ha donat d'alta tot i encara estar malalts, i uns quants malalts als que no s'ha donat l'alta mèdica però s'han revoltat i no volen prendre medicaments perquè no creuen en l'opinió dels metges.