Bons de la Generalitat (III)

Des d'avui dilluns dia 11 d'abril de 2011 les entitats financeres ja han començat la campanya de col·locació de Bons de la Generalitat entre els seus clients. Es tracta de la segona emissió després de la del darrer mes de novembre de 2010.

Aquest cop els Bons retribueixen amb un 4,25% si esculls un venciment a un any i un 4,75% si esculls un venciment a dos anys (aspecte molt important ja que aquest tipus de finançament és molt més sa que sigui a mig-llarg termini perquè la seva finalitat no ha de ser només pagar les nòmines). Així mateix les comissions pagades al banc són sensiblement inferiors a les pagades en la primera emissió que van ser del 3%.

Tal i com ja vam escriure en aquestes línies, en els capítols anteriors d'aquest monogràfic sobre Bons sobirans catalans, la inversió és atractiva perquè ofereix unes rendibilitats superiors a les que ofereixen dipòsits d'entitats financeres normals (entenent com a "normals" entitats que no siguin caixes d'estalvis) que a dia d'avui es mouen en la seva gran majoria en rendibilitats entre el 3 i el 3,5% amb venciments similars als Bons. I a més es tracta de la Generalitat, fet que ha d'aportar garanties i credibilitat a l'inversor.

Ens hem de fer vàries preguntes abans de respondre si és una bona idea comprar o no aquests Bons. La primera és si aquests tipus d'interès seguiran essent competitius d'aqui uns mesos en comparació als dipòsits. Entraríem dins el territori de les prediccions però si tenim en compte la tendència alcista i imparable de l'euribor (el tipus a 12 mesos ja supera el 2%), més els augments de tipus d'interès anunciats pel Banc Central Europeu, més les pròximes caigudes de venciments de molts dipòsits contractats als mesos de maig-juny de l'any 2010 (en motiu d'una campanya per captar passiu per part de les principals entitats financeres del país), fet que suposarà una guerra de preus entre entitats que beneficiarà al ciutadà estalviador i finalment, al fet conegut que al juny les entitats financeres han de fer front a elevades quantitats de deute, és raonable creure que les rendibilitats dels dipòsits poden ser igualment atractives en breu sobretot a un any (ja que sembla difícil que a 2 anys els dipòsits puguin competir en preu amb els Bons).

La segona pregunta és si l'emissor d'aquests Bons, la Generalitat, és una entitat solvent. Si ho analitzem fredament, estem davant la comunitat autònoma amb pitjor rating d'Espanya que ha de cercar en mercats poc habituals el finançament que en els mercats convencionals no pot obtenir a preus raonables. A més, com des d'aquí s'ha insistit, es tracta d'una administració pública que, tal i com passa a gairebé totes, està patint les conseqüències de l'esclat de la seva bombolla i presenta un forat financer d'elevades magnituds. No hem d'oblidar que a diferència del sector privat, que ja està en una etapa més avançada en quant a filtre i retallades, el sector públic encarà està en una etapa més embrionària perquè ha filtrat poc (entenent "filtrat" com a "reduït en despeses ineficients"). Per tant, és probable que seguim llegint males notícies sobre el sector públic en els pròxims mesos, fet que pot afectar a la nostra salut si hem invertit en Bons. Dit de forma senzilla, si podem dormir a la nit i confiem en l'emissor (que insisteixo és una decisió perfectament respectable), els podem comprar. Sino podem dormir a la nit, millor ens ho treiem del cap.

La següent pregunta és què passa si l'inversor desitja recuperar els diners amb els que ha comprat els Bons per algun motiu abans que acabi el seu venciment. Si fos un dipòsit, normalment podries recuperar el nominal íntegre amb una penalització en els interessos. En el cas dels Bons hi ha una diferència essencial: si vols recuperar els imports invertits, primer l'entitat financera necessitarà uns dies per trobar, en un mercat secundari poc líquid (i quan diem poc líquid vol dir que hi ha poca demanda), un comprador per als teus Bons. El problema rau en que, com que és un mercat, potser aquest comprador no estarà disposat a pagar el mateix que has invertit, sinó menys! Evidentment, és molt més probable que el preu dels Bons es deteriori al llarg dels mesos que no pas el contrari i per tant, si la idea és recuperar la inversió abans d'hora, s'hauran d'assumir unes pèrdues en el nominal invertit. Per tant, s'ha d'invertir en Bons una quantitat que no comprometi el patrimoni personal (i en aquest punt el que s'entengui per "quantitat que no comprometi el patrimoni personal" és una decisió subjectiva de cada persona).

Finalment, la pregunta és què passaria si l'emissor fes fallida i no pugués pagar (situació molt extrema i indesitjable). Com ja sabem, en el cas dels dipòsits existeix una llei (Fons de Garantia de Dipòsit) per la qual l'Estat garanteix a cada titular un import de fins a 100.000 euros per a cada entitat financera on ha contractat la imposició d'estalvi. Per al cas dels Bons, aquesta llei no assegura als seus inversors que recuperin la seva inversió.

Reflexionant en termes macroeconòmics, no és una bona noticia que estalvis de ciutadans que haurien d'anar a les entitats bancàries (que teòricament haurien de circular en direcció a les empreses) acabin en mans d'una administració pública. És important que aquesta mesura dràstica per obtenir finançament serveixi per seguir prenent les mesures valentes i raonables econòmicament, tal i com ja porta fent des del 2007 el sector privat.

Són les 23.20 i llegint les notícies sembla que la col·locació dels Bons entre els inversors ha estat un gran èxit en el seu primer dia d'emissió.