Mentre que des de Madrid segueixen arribant exigències sobre què hem de fer amb les nostres finances a Catalunya (augmentar retallades, augmentar impostos, etc), aquesta setmana ha sortit una noticia que si bé potser és simbòlica, és també un excel·lent exemple més de la presa de pèl continua del germanastre gran (veure post publicat al febrer). Ara resulta que s'ha passat tots aquests anys anant al casino en avió volant en primera classe...i encara no en té prou, vol seguir anant-hi així encara que sigui a Brusel·les, un vol de poca durada. En la votació dels eurodiputats pràcticament tots els partits no catalans van votar SÍ a seguir viatjant d'aquesta manera. Nosaltres estem disposats a la retallada i ells, que són els que exigeixen retallades, no s'ho apliquen. Dit això, amb aquesta noticia he entès per fi perquè sempre les classes business estan plenes en els avions. Tinguem clar que volar en classe business sol representar aproximadament 3 o 4 vegades més que volar en classe turista. Entenc que aquest plus de preu s'explicaria perquè un seient ocupa 3 o 4 vegades més espai que un de turista i que un assistent o una assistenta de vol dedica a un passatger 3 o 4 vegades més temps que a un turista. Per tant, ja podem comptar que s'ha de tenir una capacitat econòmica molt important. No crec que gaire gent (més enllà de grans executius de grans empreses, gent amb molts punts d'avió, artistes famosos, etc...) amb els seus diners privats decideixi volar de forma freqüent d'aquesta manera. Per tant, com és que s'emplena la classe business sempre? Doncs s'emplena gràcies als diners de tots els contribuents, perquè únicament personal de l'administració pública té els incentius per volar d'aquesta manera ja que la festa li paga un altre. Hi haurà molta gent que no viatjarà mai en tota la seva vida en classe business però que amb els seus impostos li haurà pagat el viatge d'aquesta manera a més d'una persona. Si no hagués pagat aquest part d'aquests impostos de dubtosa raonabilitat, el viatge en classe business per anar de vacances o per casar-se potser l'hauria pogut fer aquesta gent.
De fet, per això no crec que Business Class sigui la millor forma per definir viatjar "en primera". Precisament un empresari valorarà (i més en període de crisi) en termes econòmics si li compensa volar a Tokyo o a New York per 3000 euros en primera o preferirà fer-ho per 1000 euros en turista.
A més, hi hauria una explicació addicional per la qual el preu de volar en primera gairebé sempre és tant alt: la rigidesa de la demanda. Quan una companyia aèria sap que una part important de la demanda del seu servei anomenat "business class" és personal de l'administració pública, sap que pot establir preus més elevats del que podria aplicar si el seu públic fos totalment del sector privat. Per tant, això acaba provocant una externalitat negativa a la gent del carrer, ja que o no viatja mai en primera o ha de pagar un preu de mercat excessiu que està distorsionat perquè un dels operadors del mercat (administració pública) no té incentius en pagar menys.
Amb això no vull dir que els principals càrrecs polítics no hagin de viatjar en primera, simplement dic que hi hauria d'haver molt més criteri i raonabilitat econòmica en la forma en que es gasten els diners del contribuent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada