En el darrer article anomenat "Els bons de la Generalitat (III)" posava de manifest que estàvem entrant en un període de "guerra de dipòsits" que havia de portar a que les entitats financeres oferissin unes rendibilitats atractives i properes a les del Bon a venciment de 1 any (4,25%), fet que evidentment suposaria una molt bona noticia per als ciutadans estalviadors que preferissin col·locar els seus diners en un producte financer de menor risc perquè aquest sí que disposa d'una llei que en garanteix la inversió.
La gran sorpresa és que recentment el govern (amb l'allargada ombra d'un poderòs lobby) ha anunciat que vol endurir les condicions del FROB i penalitzar a les entitats que ofereixin rendibilitats a 1 any per sobre dels "tipus d'interès raonables". Segons el criteri del govern, un tipus d'interès raonable és com a màxim el 3,1%, resultant de sumar el euribor a 6 mesos (1,6%) i un diferencial del 1,5%.
La pregunta que directament ens hem de fer és perquè el tipus d'interès raonable ha de ser el Euribor a 6 mesos + 1,5. Ja posats a intervenir en el mercat financer (aspecte amb el que es pot estar més o menys d'acord), seria també molt raonable i segurament més lògic aplicar, enlloc del Euribor a 6 mesos, el Euribor a 12 mesos (és important que el lector recordi que la intenció és penalitzar "les rendibilitats a 1 any") que a dia d'avui està per sobre del 2%, o també seria molt raonable considerar el IPC o la taxa d'inflació (a dia d'avui molt per sobre del 3%) com a variable per definir el tipus d'interès raonables.
Si els tipus d'interès màxims que podrem trobar a dia d'avui és del 3,1%, és igual a dir que el govern directament ha decidit que els ciutadans (apart de pagar-li les festes a les entitats financeres que no han fet els deures) veuran disminuïda la seva capacitat de decisió en el mercat financer i, sobretot, veuran de nou disminuïda la seva renda real perquè la inflació serà superior als tipus d'interès a l'estalvi.
El motiu oficial per voler evitar aquesta guerra de dipòsits és que el govern no vol que les entitats financeres petites ofereixin uns tipus d'interès massa elevats que més tard no puguin pagar (fet contradictori perquè aquestes entitats catalogades de més risc mai podran captar estalvi sinó ofereixen tipus d'interès més elevats). És motiu de sospita pensar que les entitats financeres grans, per tal d'evitar la gran guerra que arriba, han pressionat a les altes esferes per evitar entrar en aquest joc que els hi costarà diners...però més els hi costarà als ciutadans tal i com hem dit.
Els ciutadans només s'emporten la part negativa d'aquesta crisi financera. La millor solució seria deixar caure a aquestes entitats financeres que no han fet els deures.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada