La darrera enquesta sobre el sentiment inversor als Estats Unitats ha deparat uns resultats que mostren que el sentiment baixista i pessimista sobre l'economia està agafant força.
El context no és favorable: (1) el fet que USA estigui essent incapaç de crear llocs de treball (malgrat que les empreses estan obtenint bons resultats) ja que manté un 9% d'atur que és totalment inacceptable en la seva cultura (quan aqui un 9% ens portaria directament a la Champions), i (2) els dubtes sobre la seva capacitat de retorn del seu deute públic gigantesc (el més gran de la història que suposa aproximadament el 100% del PIB USA) no són precisament bones notícies. A més, (3) les perspectives que no hi hagi un tercer QE (Quantitative Easing: ajustaments que fa el govern per injectar dòlars al sistema a través de compra de bons estatals o d'actius immobiliaris emminentment tòxics), tampoc no esta agradant als mercats.
Quan el govern va decidir, a canvi de quantitats enormes de diners, salvar de forma indiscriminada a totes les entitats financeres (des de les entitats bancàries fins als anomenats "bancs a l'ombra" -que no eren bancs en la seva forma jurídica però sí en la seva pràctica funcionalitat-), va assumir que definitivament passaria a absorbir el deute privat d'aquestes entitats.
El problema existent que provoca dubtes en la capacitat de retorn del deute governamental és que (a) no es creen nous llocs de treball i això suposa més despesa fiscal i menys recaptació fiscal perquè la gent ni cobra renda ni consumeix més: efecte negatiu doble per a les arques de l'estat, que (b) el forat negre provinent de bancs és extraordinàriament gran (i no està clar si potser se n'haurà d'absorbir més), i que (3) a sobre, aquesta política keynesiana ha provocat que el risc moral segueixi existint amb força: a dia d'avui totes les entitats que van realitzar inversions massa arriscades (gairebé dignes d'anar al bingo o de comprar pagarés de Nueva Rumasa -com el germanastre-), al ser ajudades per l'estat (excepte casos molt puntuals com Lehman Brothers que sí es va deixar caure) segueixen actuant amb gairebé tota impunitat. Aquesta situació crea els fonaments per una altra crisi financera.
Un altre punt que és conseqüència (tot i que també causa en part) de la situació actual és la debilitat relativa de la moneda Dòlar: està perdent força com a actiu refugi. Per una banda, els inversors s'han dirigit massivament al llarg d'aquest any a la compra de matèries primeres (hi ha una relació clara entre dòlar dèbil i matèries primeres fortes) i per altra, es pot observar per exemple en el EUR-USD que la divisa nord-americana s'ha debilitat al llarg d'aquest any mantenint-se en la banda 1,40-1,50 (dòlars per cada unitat d'euro). A més, cada cop hi ha més veus que aposten (Roubini inclòs) perquè la moneda refugi adopti una altra forma.
De totes maneres, també cal dir que els dubtes sobre els bons USA no és nou: a octubre 2009 el valor dels CDS ja marcava que existia una probabilitat del 5% que es produís impagament. Malgrat tots els dubtes i incerteses existents, mai no s'ha d'infravalorar la capacitat de recuperació dels Estats Units ni oblidar que el motor empresarial està tornant a créixer de forma molt important.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada