Dubai World

A l'estiu de l'any 2009 vaig visitar Dubai, un dels emirats que integren el país dels Emirats Àrabs Units. El més impactant del viatge és descobrir que les coses més "alguna cosa" del món estan allà: l'edifici més alt del món anomenat Burj Dubai o Burj Khalifa (que en aquell moment encara estava en obres davant la nostra sorpresa), el centre comercial més gran del món anomenat Dubai Mall, que disposava de més de 1.200 botigues (i que precisament està just al costat del Burj Dubai), l'hotel amb més estrelles del món: el Burj Al Arab (que per visitar-lo calia tramitar una sol·licitud amb antel·lació), el parc d'atraccions aquàtiques més gran del món, o fins i tot el coctail més car del món, del qual no recordo el nom però sí el preu: uns 4.000,00 euros...

Jo no sé si algú (califes i xeics apart) ha arribat a prendre aquest coctail de 4.000 euros ni sé si a Dubai concedeixen préstecs personals per a poder prendre'l, però el que sí sé és que Dubai estava creixent a un ritme desenfrenat i embogit a nivell immobiliari. I la font de finançament no era el petroli! És important tenir en compte que només el 6% dels ingressos de Dubai procedeixen del petroli (matèria primera que en canvi si té un pes molt rellevant a la capital del país, Abu Dhabi).

Les fonts de finançament per a la construcció procedeixen bàsicament del xeic de Dubai Maktum bin Rashid al-Maktum (un dels homes més rics del món) i de la inversió estrangera. I precisament aqui rau el problema: l'excessiva dependència en els capitals estrangers va provocar que al mes de novembre de 2009 (no és l'únic cop que ha passat en un lloc una cosa negativa pocs mesos després que jo el visiti) Dubai World anunciés que havia de restructurar el seu deute, aplaçant-ne el pagament. La noticia va tenir volada i els seus CDS (Credit Default Swaps), que són el cost d'assegurar els crèdits concedits a Dubai World, es van disparar fins a 655 punts. Perquè ens serveixi de punt de referència, aquesta puntuació era similar al de algunes entitats financeres espanyoles com Bancaja.

Per tant, en aquell moment, el mite Dubai semblava que començava a esfondre's davant la incertesa en la seva capacitat de retorn del deute. Fins i tot alguns mitjans ja començaven a anunciar que Dubai podia convertir-se en una ciutat fantasma enmig del desert.

Després d'un temps sense sentir a parlar gaire de Dubai, fa uns dies per la televisió van fer un programa sobre espanyols que hi viuen i treballen que em va agradar especialment perquè em va transmetre la sensació que tot havia tornat a la normalitat. El fluxe d'estrangers que anaven a treballar a Dubai semblava que seguia en auge com abans davant les bones oportunitats professionals i econòmiques que podien trobar-hi.

I aquesta percepció ha quedat confirmada fa escassement dos dies amb l'última dada dels Credit Default Swaps: si fa un any i mig aquests eren de 655, ara ja només són de 325 (la meitat), o sigui que el risc d'impagament s'ha reduït substancialment. Me'n alegro perquè Dubai representa una finestra al món per anar a cercar feina (excepte sector finances que pel que sembla està reservat per als habitants nadius).

Hi ha gent que diu que no els hi agrada Dubai per la seva artificialitat. A mi en canvi Dubai em va agradar i em va sorprendre. És una excel·lent oportunitat de viure unes vacances a low cost (perquè tot i l'aparent luxe és fàcil residir en hotels fantàstics per 30 euros per persona la nit) en un clima agradable (però extremadament càlid als mesos d'estiu), exòtic i alhora segur. Si una cosa té Dubai és la seguretat. No em va agradar tant veure tantes dones amb burques, tot i que em va sorprendre veure-les menjant en un McDonalds o assistint amb efusivitat als centres comercials. Tampoc em va agradar veure treballadors filipins o pakistanís treballant en la construcció en dures condicions per pocs diners, però també cal dir que almenys és una oportunitat per a treballar.

El que sí que Dubai s'ha de replantejar és l'oci nocturn si vol ser un target més important per al turisme jove. No pot ser que a les 3h del matí ja no quedi ni un pub ni una discoteca oberta! Temps al temps...algun dia sabrem que la discoteca més gran del món ha estat inaugurada a Dubai.