Està cara FACEBOOK?

En els darrers dies hi havia previstos dos esdeveniments molt rellevants dins l'esfera FACEBOOK: el seu president Mark Zuckerberg celebrava la seva boda i l'empresa sortia a cotitzar a la borsa americana (concretament al Nasdaq).

El problema ha estat que només en un dels dos esdeveniments s'han complert les expectatives: mentre a la boda els nuvis deien el "sí" (com els familiars i amics esperaven), a la borsa l'entrada en escena de l'empresa no va ser gens espectacular, ja que va finalitzar cotitzant a només 38,23 $ (quan alguns bancs d'inversió esperaven que el preu assolís el primer dia els 50$...tot i que a aquestes altures ens podem fiar dels bancs d'inversió?).

Mentre aquesta empresa no ha estat pública, el preu de les accions (resultant de diverses operacions de compra-venda privades) havia augmentat fins a 12 cops des del seu preu inicial. De fet, al 2009 el preu era de 1 a 2 dòlars tot just. Està clar que hi ha una sèrie d'inversors (més enllà dels fundacionals) que ja han obtingut enormes plusvàlues.

La pregunta que ens hem de fer ara és: es pot fer negoci encara comprant les accions d'aquesta empresa al mercat borsari? O està massa cara?

Hi ha molts dubtes respecte al futur d'aquesta empresa: podrà solucionar el fet que cada cop l'accés a internet es fa més a través de mòbils i tauletes enlloc de PC's o portàtils i les dificultats que això suposa per aplicar publicitat (l'autèntica raó de ser econòmica d'aquesta empresa) en aquests entorns?

Però abans de pensar en el futur per analitzar si està cara o no l'acció de FACEBOOK pensem en el present. D'entrada cal dir que el valor de capitalització inicial (número d'accions multiplicat pel preu de cotització borsària) representa la meitat del valor de capitalització actual de l'empresa GOOGLE i és molt superior a una sèrie d'empreses molt conegudes... 

De fet, segurament per tenir clar si el preu de FACEBOOK està molt per sobre del seu valor o no...n'hi ha prou observant la següent imatge (on es compara el valor de capitalització actual respecte al d'altres empreses):

FACEBOOK val més que INDITEX, BMW o MORGAN STANLEY? Que cadascú prengui les seves conclusions!

El risc de la nacionalització d'Amèrica Llatina

Les empreses Repsol, i en menor mesura, Red Eléctrica, ja han sofert en un breu període 20 dies la nacionalització de part del seu negoci en els països d'Argentina i Bolivia respectivament. Tot això obre la porta a que es produeixin noves nacionalitzacions.

Arribats a aquest punt, la pregunta que s'ha de fer tot accionista és: quines empreses estan més exposades a aquest cada cop més incert mercat d'Amèrica Llatina?

Doncs bé, adjunto quadre (font Saxobank) en el que es detallen les empreses els ingressos ("facturació") de les quals més depenen dels mercats de l'Amèrica Llatina.

A tenir en compte: el 47,10% dels ingressos de Telefónica i el 49,20% de Banc Santander depenen del mercat d'Amèrica Llatina i en menor mesura (però amb pes molt significatiu igualment): Endesa 31,10% i Gas Natural 30,30% (que avui ha presentat uns bons resultats que ja veurem si seran l'excusa perquè algun dels seus mercats exteriors decideixi unilateralment que ha d'obtenir un major tros del pastís).

La pròxima bombolla immobiliària

No cal anar gaire lluny per observar on s'està produint la principal bombolla immobiliària de la zona Euro. Ni més ni menys que el país veí França, on els preus immobiliaris, després de patir una lleugera reducció entre 2007 i 2008, han tornat a la línia de creixement, la qual cosa és una tendència clarament divergent amb el que succeix en altres països europeus. Vegem el següent gràfic que és prou rotund:

Per alimentar la bombolla, França s'està beneficiant d'un context amb baixos tipus d'interès (pot haver-hi un diferencial de 3 o 4 punts en els tipus d'interès dels préstecs oferts per un banc francès respecte els oferts per un banc espanyol). A més França no ha aplicat pràcticament mesures d'austeritat pública malgrat mantenir un dèficit i deute públic en preocupant creixement. Si a això hi afegim una clara pèrdua de competitivitat...tenim tots els ingredients apunt.

Quan pot esclatar la bombolla francesa? Probablement una vegada hagin passat les eleccions i en especial si el vencedor és el Sr. Hollander...

I si GOOGLE fos un banc o una administració pública?

Aquest article està relacionat amb el que acabo de publicar en relació a la crònica del llibre "Y Google como lo haría" de Jeff Jarvis. Per aixo aconsello llegir prèviament aquesta publicació per poder entendre una mica millor les causes i motivacions que l'inspiren (i de pas augmentar unes estadístiques del Blog una mica deteriorades després d'una temporada amb actualitzacions malauradament fugaces), i en especial saber quina és l'essència de l'empresa GOOGLE.

La veritat és que és difícil posar-se a la pell de GOOGLE i passar a definir com desenvoluparia el seu model de negoci en cas que fos una entitat financera o un ent públic. Per això, enlloc de dir què faria, passaré a descriure què és el que estic segur que aquesta empresa nord-americana no faria si fos un banc (que anomenarem "Googlebank") o si fos una administració pública (que anomenarem "Administració Google", que sona bastant millor que si l'anomenéssim "Google-Carmen, la comida de España 1992"), i de quina forma podria solucionar tot això.

GOOGLEBANK:

1) No enviaria de forma indiscriminada e-mails o sms de forma periòdica als seus clients concedint-lis "préstecs pre-autoritzats" sense saber si la situació financera del seu client tant amb el seu banc com a nivell global (Cirbe) poden estar interessats en aquesta opció.

2) No enviaria de forma indiscriminada e-mails o sms de forma periòdica a tots els seus clients informant sobre nous Fons d'inversió sense saber si el seu client coneix aquest tipus de productes financers, si hi ha operat o si s'hi sent còmode (a mi personalment ja fa temps que no m'agraden els Fons d'inversió).

3) No cobraria estranyes comissions bancàries no pactades amb el client i, en el cas que les pactés, buscaria complir-les al màxim.

Com resoldre els defectes anteriors (comessos reiteradament per les entitats financeres): simplement segmentant els clients, coneixent-los i essent transparents. Es pot crear una plataforma en format xarxa social per assolir-ho. Això permetria optimitzar el servei cap a un client de forma que aquest passés a confiar molt més en la seva entitat financera. No oblidem una cosa: pràcticament els bancs ja s'han convertit en commodities i ara (degut a la recent -i actual-crisi financera) disposen d'una gran oportunitat per redefinir-se i tornar a guanyar la confiança dels seus clients.

ADMINISTRACIÓ GOOGLE:

1) No permetria que els seus clients perdessin tot un matí fent cua o presentant múltiples formularis.

2) No tindria un horari d'atenció al públic de 9 a 14 hores (i menys permetria la possibilitat que el client no pugués ser atès perquè l'empleat de la "Administració Google" està esmorçant), sinó que seria com a mínim horari diurn de matí i tardà (o de 24 hores... perquè no?).

3) No permetria que els clients desconeixessin completament la situació dels seus expedients tributaris (la devolució de la declaració de renda, l'estat d'un Requeriment, etc) a menys que anessin a preguntar personalment a l'administració.

Com solucionar tots aquests defectes? Doncs creant una plataforma (una xarxa social) a través de la qual tots els clients i usuaris poguessin exposar els seus dubtes, recomanacions, queixes (és a dir, enlloc de "dir-lis què no poden fer", a donar-lis l'opció a fer, construir quelcom)...i interactuant amb ells, responent i aplicant les seves idees en la gestió diària per tal d'optimitzar el servei proporcionat. Així mateix, aquesta plataforma permetria al client consultar online l'estat dels seus expedients tributaris. Per tant, caldria dotar a les actuals pàgines webs de les administracions públiques d'un format 2.0 de forma imprescindible per tal que la informació passés de ser unidireccional com ara, a bidireccional. Tot plegat provocaria una sinèrgia positiva: la relació Administració-Contribuent perdria graus d'hostilitat i de desconfiança mútua, passant a ser més fluïda i transparent.

Crònica "Y Google como lo haría"

Al mes d'agost de l'any 2011, vaig haver d'anar personalment a la Direcció General de Tràfic per tal d'obtenir un carnet internacional que em servís de permís per poder conduir a l'estranger. Quan vaig arribar-hi, em vaig trobar davant una situació caòtica (com és habitual a les administracions públiques): molta gent, molts formularis de tota mena, llargues cues al mostrador d'atenció al públic... Com que no tenia altra opció, vaig decidir via Iphone consultar al meu salvador GOOGLE quin formulari concretament i de quina manera havia d'emplenar-lo per sol·licitar aquest permís internacional. Afortunadament el cercador em va localitzar un blog que explicava perfectament com s'havia de fer tot. No deixa de ser un exemple més de com el sistema GOOGLE funciona molt millor que el sistema públic (i a vegades privat d'algunes empreses).

Doncs bé, precisament avui he acabat la lectura del llibre "Y Google como lo haría" de Jeff Jarvis, publicat a l'any 2009 (que tenia en la llista de pendents des de feia uns quants mesos) i del que passaré a continuació a extreure'n les principals conclusions.

D'entrada cal dir que no és un llibre que entri en les interioritats corporatives de l'empresa, ni en la vida dels seus fundadors i principals directius. El que Jeff Jarvis ens transmet al llarg del llibre són les claus que defineixen l'essència GOOGLE i com es podrien aplicar en diverses empreses o institucions públiques.

En resum, les claus de l'essència GOOGLE que caldria tenir en compte en el teu negoci per assolir l'èxit són les següents:

1) "No siguis una commodity", sigues diferent.

Si entenem commodity com un producte o servei bàsic (exemples clàssics serien l'aigua, el sucre o el blat...però també altres productes estan assolint aquesta categoria: des de determinades marques de cotxes a empreses de hardware informàtic) molt poc susceptible a la diferenciació en el que respecte a la seva qualitat, llavors hem d'evitar que la nostra empresa es converteixi en una d'elles. Per fer-ho, cal ser diferents. Com? Doncs conversant, connectant, essent transparents amb els teus clients...

2) "El final de les masses i el sorgiment dels petits col·lectius: la importància de la segmentació". Google és bàsicament una empresa de publicitat que la filtra a través de petits col·lectius amb interessos comuns: des dels fans de comics Marvel, passant pels amants dels vehicles Ferraris i arribant a la gent que balla concretament claqué. S'ha acabat de publicitar productes per a les grans masses. Aqui rau l'exit de Google: disposa d'informació dins la xarxa per a poder segmentar perfectament la publicitat, fent-la extraordinàriament eficient per als seus enunciants. Aquest principi procedeix del fet que l'economia de l'escassetat està mutant cap a l'economia de l'abundància.

3) "Entrega el control de l'empresa als clients":

Has de saber quina és la teva reputació online, crea un blog explicant el que fas, llegeix les crítiques o propostes de clients en diversos blogs o fòrums, contesta-les, debateix-les i aplica-les! Allunyar-se de la política que aplicava l'empresa DELL de "mirar i no tocar" els comentaris crítics de blogaires sobre el pobre servei post-venda d'aquesta empresa. Precisament l'autor d'aquest llibre va iniciar una creuada online criticant el pobre servei d'aquesta empresa en l'atenció del client i temps després, DELL va aprendre dels seus errors convertint-se en una bona empresa responent de forma eficaç als problemes dels clients.

També aquest principi s'ha d'aplicar en el llançament de productes nous: cal que siguin oberts i susceptibles a canvis. GOOGLE es caracteritza per llançar molts productes "en fase de proves", que modifica sobre la marxa (de forma diligent) segons les opinions en xarxa dels usuaris.

Així mateix, és important que una empresa pugui analitzar les propostes dels seus clients. Si fos un restaurant, caldria obrir-se a les idees, propostes que aquests oferissin en determinats plats.

4) "Innovació": l'empresa GOOGLE es caracteritza per obligar als seus treballadors a dedicar un 20% del seu temps a crear, inventar quelcom nou per a l'empresa, ja sigui un nou producte o un nou procés d'organització dins l'empresa.

Però totes les empreses i sectors poden aplicar aquests principis? De fet l'autor deixa clar que no tots...i més concretament, hi ha una empresa en el món que degut a la seva pròpia particularitat és immune a gairebé tots els principis abans descrits de Google, especialment al d'entregar al control als clients. A veure si el lector endevina quina és.

Està APPLE cara?

Una de les preguntes més formulades actualment dins el món borsari és si el preu de l'acció de l'empresa APPLE, que ha experimentat un augment vertical en els darrers dos mesos, ha assolit la seva màxima capacitat de creixement (i es poden preveure pròximes correccions a la baixa), o sí només està en el camí de pujada.

Les claus d'APPLE en aquest augment vertical del preu són l'excel·lent evolució de la facturació recent (en el trimestre entre octubre i desembre de 2011 s'ha triplicat respecte al mateix període del 2010) i present (el nou Ipad està essent un èxit aclaparador a USA esgotant l'estoc només amb les pre-comandes que es podien ordenar online), les expectatives futures molt elevades en quant al Iphone 5 i a una nova televisió revolucionària, junt amb perspectives que pugui repartir dividend en el futur (perquè recordem que aquesta empresa fins ara no reparteix dividend ja que ha preferit destinar els excedents a recerca i investigació en nous productes i tecnologies).

Si tenim en compte l'espectacular augment de les facturacions (molt per sobre del creixement del preu de l'acció) més el fet que aquestes s'han basat en productes nous que no han suposat una revolució total (Iphone4S o el nou Ipad) i que queden per venir productes nous que s'espera amb gran expectació que provoquin un nou salt tecnològic (Iphone5, nova televisió i algun altre), podríem dir que la resposta a la pregunta és NO, l'acció no està cara.

De totes maneres, cal precaució. Personalment jo no la compraria al preu actual de 585$. O esperaria que superés el màxim històric (i barrera psicològica alhora al seu un preu a la par) dels 600$ o aprofitaria en correccions.

Com a contrapartida, és interessant veure què ha opinat Doug Kass en el seu blog respecte a que l'espectacular creixement de la cotització d'Apple s'assimila al que va experimentar Google durant el 2007 fins al mes de novembre, moment en el que va iniciar una enorme caiguda . Són empreses i moments diferents, però cal recordar la història per no entrar en eufories desmesurades.

Ranking de països segons el CDS

Adjunto un ranking de països segons la seva probabilitat de fallida. La variable utilitzada en aquesta classificació per definir què significa estar "en fallida" per a un país és el CDS (el Credit Default Swap), i per tant, quan menor sigui la prima que es pagui d'aquesta assegurança per cobrir un possible default, menor és la probabilitat de fallida i viceversa. El país més fiable financerament del món seria Noruega, seguit d'USA (aspecte que mostra fortalesa yankee i un escenari probable d'apreciació del dòlar) i de Suïssa. Mentrestant, els pitjors de la llista són Grècia, Portugal i Argentina.

Espanya no està precisament ben classificada, just per sota d'Itàlia i també de països com Tailàndia o Filipines, pels quals es paga respecte a Espanya una prima 3 vegades més petita per assegurar el possible impagament dels bons emesos per aquests estats (seria equivalent a afirmar que un inversor confia el triple en aquests països que en Espanya)!

També és interessant observar com pràcticament tots els països integrants de la llista han millorat ja que el valor dels seus CDS ha disminuït respecte al 31/12/2011, essent Espanya una de los poques excepcions junt amb Grècia o Portugal.

Conclusions: 1) Espanya no va bé (ja ho sabíem) i 2) la credibilitat dels CDS s'ha de posar en dubte en alguns casos (per exemple si comparem Tailàndia o Filipines respecte a Espanya).

A continuació publico el ranking:

10 CLAUS DEL MODEL 347 DE L'AEAT

#model347, 10 coses que has de saber sobre aquesta declaració fiscal de l'AEAT:

1) Es pot presentar fins el dilluns 2 d'abril 2012. A partir de l'any 2013, la presentació s'haurà de realitzar dins el mes de febrer.

2) S'han de declarar les operacions (registrades als llibres IVA) que han estat superiors a 3.005,06 euros durant tot l'any 2011. Quan diem operacions volem dir les realitzades amb clients, proveïdors, entitats financeres, companyies d'assegurances, entitats públiques que hagin subvencionat a l'empresa o professional, agències de viatges, etc.

3) És recomanable contrastar el import a declarar amb el teu client, proveïdor.... Això NO significa que necessàriament s'hagi de quadrar el import amb ell. El criteri bàsic és declarar les factures que tinguis registrades al teu llibre d'IVA suportat. Per exemple, si segons els teus registres d'IVA de l'any 2011 hi ha 10.000 euros amb el proveïdor X, i el teu proveïdor ens contesta que ell té 11.000 euros, i la diferència és la factura de desembre de 1.000 euros que tu no vas registrar al 2011 perquè no et va arribar abans de tancar l'IVA, llavors el que has de fer és: a) declarar 10.000 euros b) apuntar-te aquesta factura al 2012, i deduïr-la i declarar-la en aquell any.

4) La declaració de cada import s'ha de fer de forma trimestral. De nou el criteri és el del llibre IVA per cada trimestre. No aconsellem contrastar amb el tercer de forma trimestral, sinó fer-ho de forma anual a efectes pràctics.

5) Les empreses que declaren mensualment els models 340 (devolució mensual) NOMÉS estan obligades a presentar en el Model 347 aquelles operacions específiques tals com les bancàries, companyies d'assegurances, entitats públiques, agències de viatges, etc. En el cas d'empreses que s'hagin donat d'alta a aquest règim mensual dins l'exercici 2011 (declarant una part de l'any en format mensual-trimestral i en una altra part en devolució mensual), hauran de declarar els imports corresponents als periodes que no declaraven els Models 340 sense desglossament trimestral, aconsellant que es declari el import dins la casella corresponent al 4T.

6) Les caselles habilitades en el Model 347 del programa d'ajuda de l'AEAT corresponents a "Transmissions immobiliàries subjectes a IVA" només han de ser declarades pels subjectes tributaris que han venut l'immoble. Els compradors declararan aquestes adquisicions d'immobles dins les caselles generals corresponents a volum d'operacions. A més, cal dir que els venedors dels immobles només declararan l'operació en la casella de les transmissions (i no en el volum d'operacions).

7) Les operacions corresponents a arrendaments immobiliaris de locals i de vivendes (per part de l'arrendador) que superin el límit de 3.005,06 euros han de ser assenyalades en la casella corresponent, detallant la informació corresponent a referència catastral, direcció del immoble...

8) Les operacions que ja hagin estat declarades en resums d'IRPF (180,190, 193...) NO cal declarar-les al Model 347 per part del subjecte tributari que ha satisfet aquestes rendes subjectes a IRPF. La part que ha percebut aquestes rendes SÍ les ha de declarar al Model 347.

9) Cas específic operacions amb entitats financeres: el criteri és el de meritació. Per tant si per exemple l'empresa no ha pagat les quotes de préstec de tot l'any, cal declarar tots els interessos meritats (encara que no estiguin pagats) de l'any.

10) Pots seguir el hashtag #model347 (via @quantumaudit) a Twitter.

Reforma laboral: manquen més incentius

Finalment, amb 5 anys de retard des que va esclatar la crisi (estant bona part d'aquest temps doblant el promig d'atur de la Unió Europea), ha arribat la reforma laboral a Espanya. Algú es preguntarà si en aquest país ha governat tot aquest temps l'equivalent a Rantanplan, aquell gos personatge del còmic del famós cowboy Lucky Lucke que reaccionava amb retard a qualsevol estímul que succeís, i la resposta és que segurament sí, ha governat Rantanplan.

La idea principal d'aquesta reforma és que el cost de l'acomiadament (que també podem anomenar "cost d'equivocar-se" al contractar a una persona) passa a disminuir. Per entendre amb més profunditat la reforma laboral anunciada ahir divendres, recomano llegir aquest Random Thought de Xavier Sala i Martín publicat al seu blog.

El que aquí vull escriure és que per estimular el creixement econòmic no n'hi ha prou amb abaratir el cost de l'acomiadament. Fan falta dos incentius més per als empresaris i emprenedors perquè els efectes de la reforma laboral puguin ser positius a mig termini (i no neutres) per al creixement econòmic.

El primer incentiu bàsic que cal establir és facilitar el marc per a crear empreses, per desenvolupar negocis, per invertir.... simplificant les regulacions i taxes vigents. Si observem els rankings de països que elabora Doingbusiness.com (organisme que periòdicament avalua la facilitat de fer negocis de diferents països), veurem que Espanya ocupa la posició número 44 en "facilitat per desenvolupar un negoci", la 133 en "temps i costos per constituir una empresa" (tot i que en aquesta categoria s'ha progressat ja que fa un any es van prendre mesures dirigides a alleugerar el temps per crear una empresa, de forma que actualment es pot fer en dues setmanes màxim), la 69 en obtenir l'electricitat (categoria en la que mana Islàndia, seguida per Alemanya i Taiwan!), la 48 en pagament de taxes i impostos (categoria en la que es perdran posicions vistos els recents increments de tipus impositius) i el 97 protegint a l'inversor. Si no es prenen mesures en aquest sentit, els efectes de la reforma laboral (que a curt termini provocaran probablement un repunt de l'atur) no seran positius a mig termini.

El segon incentiu bàsic és recuperar el fluxe de crèdit de les entitats financeres cap a les empreses, que actualment s'ha reduit substancialment o s'ha encarit ja sigui perquè es requereixen molts més avals o perquè els preus han augmentat (és habitual que el preu TAE de pòlisses de crèdit superi els dos dígits). Per aconseguir-ho no hi ha cap altra manera que dient la veritat per part de les entitats financeres: provisionar o vendre d'una vegada totes les finques immobiliàries que disposen. Enlloc d'això, portem exercicis veient com totes les entitats van presentant uns beneficis sospitosament petits però suficients per poder seguir pagant els seus dividends i el cupons dels seus bons emesos (i per evitar un enfonsament del preu de les seves accions). Quan la banca digui la veritat i deixi de tenir por a la possible insolvència del crèdit concedit a empreses (que actualment ha reduït perquè no té marge de maniobra per assumir més provisions apart de les immobiliàries), llavors tornarà a fluir el crèdit (que dit sigui de pas, no serà ni de lluny en els nivells i quantitats que hi va haver en l'època de bombolla immobiliària).