En la societat d'avui en dia és més fàcil trobar persones que et responguin amb precisió a una pregunta trivial relacionada amb el món de l'esport com "Quin va ser el resultat del Barça en el seu últim partit?", "Quina posició ocupa el Sporting de Gijón a la lliga?" o "Qui és l'últim campió de la lliga xipriota?", que a una pregunta vital i transcendental relacionada amb la seva riquesa personal: "quin grau de riquesa tens" o "quant ric ets"?
El problema no és que normalment no es respongui a aquesta pregunta tant marcadament personal, sinó que és no saber la resposta amb gens de precisió! I poques preguntes hi ha més importants en la nostra existència que tenir clar quin és el teu nivell de riquesa o dit d'una manera anàloga, de quanta llibertat financera disposes.
L'origen d'aquest desconeixement està primer de tot en l'escassa cultura financera d'aquest país: s'ha d'insistir en introduïr classes i cursos relacionats amb temàtica financera a les escoles i universitats. No vull desmerèixer la importància d'aprendre a jugar a badminton i d'estudiar noms d'ocells i d'arbres, però tenint en compte que les regles del joc de la vida es basen en diners, es fa imprescindible tocar aquest tema tant estranyament tabú. Moltes vegades prefereixo no pensar que potser aquesta absència de cultura financera vingui provocada i causada de per se per algunes forces interessades en que així sigui.
El segon motiu pel qual generalment som incapaços de donar una resposta fiable a la (auto)pregunta "quant ric sóc" es deu a que intentem respondre-la en termes monetaris (diners als comptes bancaris) o en termes de béns (nombre de cases en propietat, cotxes, etc). Aqui rau l'error perquè apart d'aquests actius també has de tenir present quants deutes has de pagar i en quins venciments.
Per tant, per mesurar el nostre coeficient de riquesa ens hem d'oblidar d'usar termes monetaris. Enlloc d'això, amb clara inspiració amb el que Robert Kiyosaki afirma en les seves obres, hem de respondre a aquesta pregunta usant termes temporals, és a dir, "quants dies, mesos o anys ric sóc". Concretant més, calcular quant de temps podria mantenir el meu nivell de despeses habitual si demà deixo de treballar.
És important matissar que el concepte clau és "si demà deixo de treballar" i no "en cas que m'acomiadin (i per tant cobri una indemnització + atur)": mesurar la riquesa (com a sinònim de llibertat financera) ha de partir de decisions unilaterals, lliures i en cap cas condicionades a factors externs que no depenen dels teus actes. Per això, si prens la decisió lliure de deixar la teva feina implica automàticament que no disposes de subsidis als efectes de calcular el grau de riquesa en termes temporals.
També vull concretar el concepte de "nivell de despeses habitual": no hem de calcular només les despeses necessàries per viure, sinó també les que permeten mantenir el teu nivell de vida actual que suposa els ciments sobre els que es sosté la teva felicitat i equilibri social i emocional.
Per tant, aclarats els diversos conceptes d'aquesta particular teoria, passo a continuació a mostrar un exemple simplificat sobre com calcular el coeficient de riquesa de la Sra. Juanita que s'està plantejant si deixa el seu actual lloc de treball demà. Dades a tenir en compte actualitzades a dia d'avui:
Saldo als comptes corrents i d'estalvis : 100.000 euros (no considerem en el càlcul interessos futurs a cobrar)
Despeses habituals:
Quotes hipoteca a pagar cada any (fins d'aqui 10 anys): 20.000 euros
Despeses d'alimentació per any: 10.000 euros
Despeses per atenció personal per any: 5.000 euros
Despeses per imprevistos: 1.000 euros
Despeses per viatges anuals: 2.000 euros
Despeses per restaurants per any: 1.000 euros
Despeses per altres capricis: 1.000 euros
Amb totes aquestes dades ja estem en condicions de saber que el coeficient de riquesa i de llibertat financera de la Sra. Juanita és de 2 anys i mig. Aquest és el temps màxim que podria estar sense treballar a partir de l'endemà.
Un dels grans problemes de la darrera crisi financera és que molts ciutadans es van endeutar amb una hipoteca essent només uns pocs dies o pocs mesos rics. Fins i tot, en els casos en que vivien exclusivament de la targeta de crèdit, essent rics dies o mesos negatius. Per tant, tenir clar de quant de temps de llibertat financera gaudim és essencial per prendre moltes de les nostres decisions en la vida.
PD El campió de l'última lliga xipriota ha estat el Apollon de Nicosia (gentilesa de http://www.soccerway.com/):
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada