Fa unes setmanes, aprofitant una visita a Barcelona, vaig anar a un local xinès de perruqueria, estètica i massatges (el nom del qual no recordo ara mateix) del que havia rebut bones recomanacions per tal de poder disfrutar d'una sessió de reflexologia: massatges que es practiquen en els peus sota la idea que aquests estan dotats de punts que representen els reflexes dels diversos òrgans de tot el cos. Per exemple, en la part superior del dit gros hi ha el punt reflexe del cap o en la part interior del peu que segueix al dit gros hi ha el punt reflexe relatiu a les cervicals. Si a més aquest dia anteriorment has caminat uns quants quilòmetres, la sessió de massatges és absolutament reparadora i gratificant.
A mitja sessió, a la sala entrà un altre xinès (mentre visionava diversos videos amb el Iphone4) un noi xinès de poc més de 25 anys d'edat. Vàrem començar a parlar i la meva sorpresa fou que parlava un castellà molt fluïd, fins i tot massa en alguns moments. El més sorprenent és que aquest noi també vivia en la mateixa població que un servidor (a més de 100 kms de Barcelona) i que allà tenia diversos negocis de roba amb "mucho trabajo" i que tenia en projecte obrir-ne de nous.
Són uns exemples del fascinant que arriba a ser la facilitat amb que els xinesos (independentment de la seva edat) creen i desenvolupen negocis. Ahir dilluns a la nit per la Televisió de Catalunya es va emetre un programa molt interessant que aconsello mirar per TV3.cat (jo ho faré de nou) perquè explica les interioritats dels negocis i de les formes de pensar dels xinesos.
Segons el programa, a la cultura xinesa està mal vist que una persona no disposi o no intenti obrir algun negoci. Així mateix, és habitual que entre famílies i amics es prestin minicrèdits (sense tipus d'interès) per tal que sigui possible ajudar a algun membre de la família a iniciar un projecte de negoci. La xarxa familiar en el crèdit i el fluxe de diner és un aspecte clau en la seva forma d'actuar. No sóc expert en cultura xinesa, però suposo que aquest fenòmen en part es podria explicar perquè a la Xina històricament sempre ha estat especialment complicar obtenir préstecs de les entitats financeres (que són supervisades estatalment) i que per tant la cultura de l'estalvi és predominant a l'hora d'actuar.
Mentrestant, en el nostre país veièm com tot són pedres a les rodes: per una banda les entitats financeres ja no deixen diners a cap nou emprenedor (a menys que no avali i no aporti garanties de forma desproporcionada al capital que arrisca), i en cas que li deixin sempre serà a uns tipus d'interès molt elevats, i per altra banda, tanmateix és difícil trobar inversors individuals, business angels o empreses de capital risc disposades a prestar fons monetaris a un nou emprenedor (hi ha escassa cultura en aquest sentit). Per si a més ja no hi ha prou obstacles, fins i tot és complicat i especialment car obtenir préstecs que provinguin d'un familiar (a l'estil xinès), perquè segons la polèmica Llei d'Operacions vinculades (vigent des del 2007 i que està essent molt discutida, no descartant que en el futur pugui ser determinada judicialment com una llei anticonstitucional), qualsevol préstec que una empresa obtingui d'un familiar o persona vinculada (i quan diem "vinculat" suposa un ventall molt ampli que arriba fins als nebots) ha de pagar interessos a tipus de mercat (i ara el tipus d'interès de mercat per al finançament a empreses ja supera el 5,5%).
No ens hem d'enganyar: en aquests moments la majoria de països occidentals (especialment USA, Japó, Espanya i la majoria dels europeus) tenen els deutes, mentre que Xina (i altres països emergents i en part Alemanya) disposa dels estalvis mundials, i per tant, la seva capacitat econòmica, tal i com està demostrant, li permet obrir nous negocis i comprar grans quantitats d'empreses de tot el món. Un exemple recent que ens toca d'aprop: un grup d'inversors xinesos ha comprat el 20% de l'empresa hotelera NH Hotels segons noticia de fa una setmana.
Xina ja ha assolit (en línia a la previsió de Nouriel Roubini en el seu llibre "Com ens en surtirem") al 2010 el segon PIB més gran del món en termes absoluts, essent aquest la meitat del PIB de USA. En termes de per capita però, també s'ha de tenir present que Xina només és una vuitena part el PIB per càpita de cada ciutadà nordamericà. Segueix existint una diferència significativa entre les dues principals potències econòmiques en termes de riquesa per habitant, però al mateix temps aquesta distància es va reduïnt a passes agegantades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada