dimarts, 30 de novembre del 2010
Novembre dolç
dilluns, 29 de novembre del 2010
Conclusions eleccions 28N
dijous, 25 de novembre del 2010
Irlanda: el tigre celta
Segurament ens recordarà a alguna cosa la causa dels problemes que està patint aquest país: l'esclat d'una bombolla immobiliària de dimensions descomunals (amb el detall que el deute privat pendent de pagament per immobles hipotecats suposa un 400% del seu PIB mentre a Espanya representa només 4 vegades menys). Explicat en símil d'oci nocturn, és com si vas a un pub del centre de Dublin anomenat "McLovin's Tavern" en el que t'ofereixen una barra lliure de cerveses Guinness que dura 4 vegades més que la barra lliure de cerveses Estrella del "Bar Manolo" de Madrid.
3) Bona part de la culpa d'aquesta bombolla immobiliària la té el govern irlandès ja que en el seu moment va assegurar els possibles impagaments que sofrissin les entitats financeres per part dels ciutadans que no puguessin pagar els préstecs hipotecaris. Això és una altra barra lliure, però no de cerveses Guinness precisament. Si el banc sap que l'estat estarà tot darrera si algun prestatari no li paga...doncs no mirarà prim concedint préstecs! Mai ens hem d'oblidar de la importància dels incentius en el comportament humà.
4) Hi haurà pressió a Irlanda perquè, a canvi de salvar-la, augmenti els seus impostos a les empreses. Hem de ser clars, hi ha indiscutibles interessos polítics i econòmics, per part dels paísos europeus que han ajudat a Irlanda, per captar precisament aquestes empreses multinacionals (Google, Intel...) que han ajudat a créixer a aquest país, per tal que s'instal·lin en els seus respectius territoris ja que poden suposar una demanda de treball molt important.
L'aspecte clau del que gaudeix Irlanda, i no altres paisos com Espanya, és que ha generat el seu propi Silicon Valley. Això fa que aquest país, sempre i quan el preu de la intervenció no surti massa car, pugui veure el futur amb cert optimisme, ja que un cop vagi païnt les conseqüències negatives de l'esclat de la bombolla immobiliària, podrà tornar a experimentar creixement econòmic pel fet de gaudir d'una potent base d'empreses tecnològiques i d'una renda per capita molt més alta que altres paísos europeus, aspecte que li dóna un important avantatge. Per tant, potser el final del túnel per a l'anomenat tigre celta no sigui tant llunyà ni sigui tant emboirat com el que espera a altres paísos europeus, que encara creuen que els seus models econòmics són els millors a nivell mundial o fins i tot a nivell intergalàctic.
dilluns, 22 de novembre del 2010
El miracle Singapur
Però què ha passat a Singapur? Fa 45 anys era un pobre i petit país asiàtic que s'ha convertit en
un termini de temps record (com altres petits països del sud-est asiàtic: els anomenats dracs) en un país prosper, independent i punter a nivell mundial.
dijous, 18 de novembre del 2010
La bombolla pública
dilluns, 15 de novembre del 2010
New York: el meu primer dia
Sinó que em refereixo a aquest:
I és que quan en un dia els plans surten bé, aquest dia viscut es converteix en una experiència vital per recordar sempre. Com algú diria (per exemple Barney), es converteix en una història llegendària per explicar a la gent del teu voltant. De fet, penso que malgrat que parlo de plans, per tal que el dia sigui perfecte és important que sigui imperfecte! Dit d'una altra manera: que existeixi una improvisació i flexibilitat dins la planificació de forma que puguis assolir l'equilibri perfecte. Per tant, el més important és planificar el camí i alhora deixar obertes les decisions sobre de quina manera volem fer aquest camí i a quina meta volem arribar. Per això vull recordar el meu primer dia a New York el 6 d'agost de l'any 2008. No sé si és una història llegendària, però sí que va ser una gran experiència vital.
Vàrem agafar el vol de Continental Airlines des de l'Aeroport del Prat a les 13 hores que era directe fins a l'aeroport de Newark (zona de New Jersey). El més sobtant i important quan viatges als Estats Units és que has de tenir la lliçó ben apresa de diferents temàtiques: com et dius (sigui o no el teu nom real), quins dies exactement estàs allà, a on t'allotges, motiu de la visita...perquè t'ho preguntaran en 3 idiomes diferents de forma oral i escrita. I no s'hi val copiar!
Després de 9 hores de vol en ple dia (que poden semblar moltes però sempre penso que quantes més hores necessites per arribar al destí més atractiu es converteix aquest), a les 16 hores arribaríem finalment a Newark, i allà ja començaria la verdadera acció, perquè la veritat és que no és fàcil recollir la teva gran maleta de la cinta d'equipatges mentre una policia amb un gos (o gosset) t'olora l'equipatge de mà i te'l fan obrir i ensenyar tot el que tens a dins, però són coses que es fan per tal que el turista valori molt més l'entrada al país.
I quan vàrem creuar les portes, i vam ser a USA de forma oficial, començava el contrarellotge perquè en qüestió de 2 hores havíem d'arribar a la illa de Manhattan, deixar les maletes al hotel (situat a la zona de Upper East) i descobrir la manera per anar al mític Giants Stadium que estava a les afores (precisament a New Jersey!), i tot això en una ciutat com New York. Però perquè tanta pressa en el que se suposa és el primer dia de relax i existeix un teòric jet lag? Doncs perquè jugava el FC Barcelona un partit de pretemporada contra l'equip local (els New York Red Bull -precisament actual equip d'Henry i Márquez-)! Mesos abans, amb la reserva d'avió ja feta, vam descobrir que coincidia que el dia d'arribada era el dia que el Barça jugava allà. Podia fer mandra, podia ser difícil, la resposta fàcil era oblidar-se'n...però no. Perquè una cosa és clara: si assolir quelcom bonic fos fàcil, ja no seria bonic ni excitant.
Va ser curiós baixar (amb la boca oberta mentre experimentàvem la ciutat per primer cop) a marxes forçades (i fent de pas la mini-marató de New York) unes quantes avingudes i carrers des del Upper East fins a la zona oest, ja que havíem de dirigir-nos aprop del Madison Square Garden (on juguen els Knicks de New York), on hi havia la Penn Station en la que havíem d'agafar un tren que ens portaria a les afores de Manhattan. Llavors agafaríem un bus que ens portaria finalment fins el Giants Stadium. No us podeu imaginar el molt que va costar fer tot això...
I allà ens trobàvem: al Giants Stadium, un mític estadi on juguen els Giants de New York (futbol americà). És cert que havíem arribat tard ja que tot just havia acabat la primera part, però també és cert que qualsevol error logístic hauria fet que ens perdéssim tot el partit. I vàrem aprofitar per tastar la primera cervesa i el primer frankfurt nord-americà en la mitja part. Va ser el sopar mentre vam veure com a la segona part el Barça resolia brillantment per 2-6 el partit amb un gran Eto'o. Va ser divertit veure la passió d'una família de color animant a Henry al nostre costat. Qui ho diria que Henry acabaria essent jugador del rival newyorki del Barça (els Red Bull).
Vàrem tornar a Manhattan de nou i ja era fosc i una mica tard. Però érem a New York! El primer dia encara no podia acabar sense visitar el mític Times Square. Un bon consell és que la primera nit que passeu a New York us seieu al mig del Times Square i us preneu una cervesa (vigilant de reull la comissaria que hi ha sota el logo del Yahoo!) mentre disfruteu de l'espectacle vivent que és. Perquè Times Square és un espectacle de llums, de gent excèntrica i no tant excèntrica, d'informació en totes les formes possibles...és com estar al centre àlgid del món occidental.
dijous, 11 de novembre del 2010
Credit Default Swaps
dimecres, 10 de novembre del 2010
Els Bons de la Generalitat (II)
dimecres, 3 de novembre del 2010
La fal·làcia dels percentatges
Per tant, la idea és que si no volíem pagar un 400% més, el millor que podíem fer és connectar-nos directament a Ryan Air a comprar el bitllet i oblidar-nos d'aquestes malvades webs intermediàries que cobraven unes comissions i uns preus superelevats.