El miracle Singapur

Un dels petit plaers que et brinda el país de Singapur és degustar el "Singapore Sling", un dels coctails més famosos del món en l'emblemàtic Hotel Raffles. Aquest hotel fou fundat a l'any 1887, és d'un estil colonial que et trasllada completament a una altra època i té una particularitat que és que el sól dels seus bars està cobert totalment per peles de cacauet. El motiu no és que no els hi agradi netejar, sinó que és una curiosa tradició. De fet, el Coctail te'l serveixen juntament amb un bol de cacauets que un cop consumits pots llençar-ne (sense que ningú et miri malament) la pel·la al terra. Per tant, és recomanable no anar amb xancletes si vas a prendre un coctail. I no ho dic pel terra, sinó que ho dic perquè si vas a un dels millors hotels del món has d'anar ben vestit (suit it up!).

Pel que fa al Singapore Sling, per si algun lector vol fer proves, els seus ingredients estrictament són: 40ml de Gin, 20 ml de Cherry Brandy, 5 ml Cointreau, 5 ml licor benedictine, 10 ml granadina, 80 ml suc de pinya, 30 ml suc de llimona i 1 Dash Bitter Angostura. El producte final resultant de mesclar tots aquests ingredients el teniu a continuació:

Una curiosa tradició personal, des del meu viatge a Singapur a l'any 2007, ha estat prendre, quan ha existit la oportunitat, aquest coctail en diversos bars del món: Mollerussa, Leipzig, Dubai (en una discoteca de salsa) o Tokyo (en un pub aprop de Roppongi Hills) són alguns exemples.

Però què ha passat a Singapur? Fa 45 anys era un pobre i petit país asiàtic que s'ha convertit en
un termini de temps record (com altres petits països del sud-est asiàtic: els anomenats dracs) en un país prosper, independent i punter a nivell mundial.

I aqui és on enllaço amb un altre dels petits plaers que rarament et brinda el viatjar: tenir la oportunitat de conèixer un nadiu del país que visites. Gràcies a aquest detall, pots conèixer interioritats i detalls que mai hauries conegut si haguessis estat un simple turista.

Al llarg del viatge amb les converses amb l'amic singaporenc vam poder entendre perquè un país tant petit s'ha convertit en un dels ponts entre Europa i Àsia, essent un dels països més competitius, amb millor base tecnològica i on és fàcil desenvolupar un negoci (ocupen la segona posició del ranking del doingbusiness.com).

El primer punt essencial és saber de quina manera s'ha crescut: a través de la cultura de l'esforç i del treball. Aquesta gent i els seus predecessors han treballat molt. Almenys en aquell any 2007, els treballadors singaporencs únicament tenien dret a 15 dies naturals de vacances per any! Justament la meitat que aqui!

A més, una jornada de 9 hores al dia i treballar dissabtes és del més habitual. A més, aquest noi ens va explicar que, apart del seu treball en una companyia discogràfica, estava estudiant un master relacionat amb business. Segons ens digué, l'estudi i la formació continua és un altre dels valors de la societat.

Una altra de les característiques d'aquest país és la obligació per a tots els homes d'anar al servei militar durant 2 anys...sense excepció insisteixo. L'argument: "som un país massa petit i necessitem gent per defensar-lo".

Una particularitat més de Singapur és la seva mesura dràstica envers l'idioma ja que han decidit adoptar l'anglès com idioma oficial, deixant l'idioma nadiu com a secundari i col·loquial. És una forma directa de fer que els seus habitants siguin competitius i oberts a tots els inversors estrangers que s'instal·laran a aquest país. Perquè aquest país ha atret els inversos a base de convertir-se en un país comercialment obert, amb costos de transacció reduïts, barat en termes de nivell de vida i en termes fiscals.

Altres coses que em van encantar de Singapur són el clima càlid però agradable, l'amabilitat de la gent i la netedat. És un país espectacularment net!

No hi ha dubtes que tot això no deixa indiferent. Però també s'ha de dir que Singapur és un cas estrany: econòmicament representa lliberalisme però políticament viu sota una dictadura. Està prohibit (almenys fins al 2007) sota greus multes: menjar xiclet (no es venien xiclets enlloc!), escopir al terra, fer graffitis, ser homosexual i...ja sota pena de mort prendre o traficar amb drogues.

Però d'una cosa sí que en saben els singapurencs: sortir de festa fins a altes hores de la matinada ;).

Singapur té coses bones i coses no tant bones, però segueix essent un dels meus països preferits!