New York: el meu primer dia

Nota prèvia: segurament el lector pensarà que aquest post s'allunya del tema principal que és essencialment l'economia. De fet en principi no és l'objectiu d'aquest blog centrar-se únicament en aquesta temàtica sinó també experimentar altres camps. Dit això, per sorprenent que pugui semblar, aquest post no s'allunya tant de l'economia ja que no oblidem, que al cap i a la fi, l'economia és la ciencia que estudia el comportament humà.

M'agradaria començar recordant una de les frases preferides de Hannibal: "Me gusta que los planes salgan bien". Evidentment (i afortunadament) no em refereixo a aquest Hannibal:

Sinó que em refereixo a aquest:

I és que quan en un dia els plans surten bé, aquest dia viscut es converteix en una experiència vital per recordar sempre. Com algú diria (per exemple Barney), es converteix en una història llegendària per explicar a la gent del teu voltant. De fet, penso que malgrat que parlo de plans, per tal que el dia sigui perfecte és important que sigui imperfecte! Dit d'una altra manera: que existeixi una improvisació i flexibilitat dins la planificació de forma que puguis assolir l'equilibri perfecte. Per tant, el més important és planificar el camí i alhora deixar obertes les decisions sobre de quina manera volem fer aquest camí i a quina meta volem arribar. Per això vull recordar el meu primer dia a New York el 6 d'agost de l'any 2008. No sé si és una història llegendària, però sí que va ser una gran experiència vital.

Vàrem agafar el vol de Continental Airlines des de l'Aeroport del Prat a les 13 hores que era directe fins a l'aeroport de Newark (zona de New Jersey). El més sobtant i important quan viatges als Estats Units és que has de tenir la lliçó ben apresa de diferents temàtiques: com et dius (sigui o no el teu nom real), quins dies exactement estàs allà, a on t'allotges, motiu de la visita...perquè t'ho preguntaran en 3 idiomes diferents de forma oral i escrita. I no s'hi val copiar!

Després de 9 hores de vol en ple dia (que poden semblar moltes però sempre penso que quantes més hores necessites per arribar al destí més atractiu es converteix aquest), a les 16 hores arribaríem finalment a Newark, i allà ja començaria la verdadera acció, perquè la veritat és que no és fàcil recollir la teva gran maleta de la cinta d'equipatges mentre una policia amb un gos (o gosset) t'olora l'equipatge de mà i te'l fan obrir i ensenyar tot el que tens a dins, però són coses que es fan per tal que el turista valori molt més l'entrada al país.

I quan vàrem creuar les portes, i vam ser a USA de forma oficial, començava el contrarellotge perquè en qüestió de 2 hores havíem d'arribar a la illa de Manhattan, deixar les maletes al hotel (situat a la zona de Upper East) i descobrir la manera per anar al mític Giants Stadium que estava a les afores (precisament a New Jersey!), i tot això en una ciutat com New York. Però perquè tanta pressa en el que se suposa és el primer dia de relax i existeix un teòric jet lag? Doncs perquè jugava el FC Barcelona un partit de pretemporada contra l'equip local (els New York Red Bull -precisament actual equip d'Henry i Márquez-)! Mesos abans, amb la reserva d'avió ja feta, vam descobrir que coincidia que el dia d'arribada era el dia que el Barça jugava allà. Podia fer mandra, podia ser difícil, la resposta fàcil era oblidar-se'n...però no. Perquè una cosa és clara: si assolir quelcom bonic fos fàcil, ja no seria bonic ni excitant.

Va ser curiós baixar (amb la boca oberta mentre experimentàvem la ciutat per primer cop) a marxes forçades (i fent de pas la mini-marató de New York) unes quantes avingudes i carrers des del Upper East fins a la zona oest, ja que havíem de dirigir-nos aprop del Madison Square Garden (on juguen els Knicks de New York), on hi havia la Penn Station en la que havíem d'agafar un tren que ens portaria a les afores de Manhattan. Llavors agafaríem un bus que ens portaria finalment fins el Giants Stadium. No us podeu imaginar el molt que va costar fer tot això...

I allà ens trobàvem: al Giants Stadium, un mític estadi on juguen els Giants de New York (futbol americà). És cert que havíem arribat tard ja que tot just havia acabat la primera part, però també és cert que qualsevol error logístic hauria fet que ens perdéssim tot el partit. I vàrem aprofitar per tastar la primera cervesa i el primer frankfurt nord-americà en la mitja part. Va ser el sopar mentre vam veure com a la segona part el Barça resolia brillantment per 2-6 el partit amb un gran Eto'o. Va ser divertit veure la passió d'una família de color animant a Henry al nostre costat. Qui ho diria que Henry acabaria essent jugador del rival newyorki del Barça (els Red Bull).

Vàrem tornar a Manhattan de nou i ja era fosc i una mica tard. Però érem a New York! El primer dia encara no podia acabar sense visitar el mític Times Square. Un bon consell és que la primera nit que passeu a New York us seieu al mig del Times Square i us preneu una cervesa (vigilant de reull la comissaria que hi ha sota el logo del Yahoo!) mentre disfruteu de l'espectacle vivent que és. Perquè Times Square és un espectacle de llums, de gent excèntrica i no tant excèntrica, d'informació en totes les formes possibles...és com estar al centre àlgid del món occidental.

Per cert, sempre recordaré que una de les notícies escopides per un dels edificis era que el jugador de la NBA Lebron James havia manifestat que "no descartava jugar a Europa algun dia".