Conclusions eleccions 28N

No em considero un fanàtic de la política però després d'haver viscut 7 anys amb un Tripartit ple de despropòsits que ha debilitat moltíssim la posició de Catalunya en tots els sentits, des del cultural fins a l'econòmic, i sumant-li a més el factor crisi, crec com evidencia un percentatge de participació superior a l'esperat, que com a molta gent, he viscut amb més interès aquesta campanya i aquestes eleccions celebrades ahir diumenge 28 de novembre.

Segurament un dels grans errors del Tripartit ha estat haver-se cregut que ells són més intel·ligents que el ciutadà de peu i que ells saben més bé què vol i què necessita el ciutadà de peu que ell mateix sota la bandera de polítiques socials progressistes. Perquè una cosa és fer política social i una altra llançar els diners en excés de controls, de prohibicions, de supervisors, d'empleats públics, etc. La clau de l'èxit no és quant gastes o quant inverteixes, sinó quins rendiments obtens. Per tant, sota la bandera de les polítiques socials no es pot tenir llicència per gastar inútilment tots els diners dels ciutadans i de les empreses que calgui. Cal una millor gestió. I no ho dic jo, ho diuen els mercats: Catalunya té el pitjor rating creditici de totes les autonomies d'Espanya i per això s'ha hagut de finançar amb Bons a preus astronòmics. Dit això, no deixa de ser irònic tenir el pitjor rating tenint en compte el molt que Catalunya contribueix via impostos a altres autonomies, fet que ens fa recordar el greu perjudici econòmic que ens crea que un 33% del nostres impostos no tornin i se'n vagin precisament a aquestes autonomies menys productives però amb millor rating. I per acabar amb aquest cercle viciós, aquest dèficit fiscal provoca per tant que hàgim de demanar prestats diners a fora o als propis ciutadans a un tipus d'interés molt alt.

Per tant, està clar que Catalunya té dos problemes: una mala gestió i un mal acord del finançament. De fet, no sé si algú del Tripartit, ara que ja no governaran, s'atrevirà encara a dir que Catalunya ha obtingut un fantàstic acord pel finançament. Sense dubtes, que el Tripartit no hagi sumat és una de les millors notícies per a Catalunya dels últims anys.

Un cop fet l'anàlisi prèvia, passo a comentar les meves conclusions partit a partit:

CIU: Molt merescuda victòria amb el plantejament més sòlid i coherent. Seran un bons gestors en la situació de crisi (espero i desitjo que prenguin les mesures valentes que calen), recuperaran l'essència nacionalista catalana (molt més del que ha pogut oferir en 7 anys ERC), suposaran el retorn de la importància de valors que injustament s'havien infravalorat amb el Tripartit que són molt importants en tot líder: demostració de bona oratòria, estudis qualificats, esforç, competència... i tindran sense dubtes un repte en la defensa que hauran de fer del concert econòmic a Madrid. També cal destacar que han sabut treballar perfectament les noves tecnologies i el web 2.0 (amb l'inestimable assessorament de Marc Vidal) als efectes de la seva promoció online.

PSC: Aquesta baixada ha estat ben merescuda per la seva enorme incoherència ideològica i la seva mala gestió. El problema és que han perdut absolutament la brújula i ara mateix existeix una important divisió de punts de vista dins el partit. El que sí és cert és que el pobríssim paper de Montilla en tots els sentits (a qualsevol empresa privada del món exigirien més curriculum i més capacitats que les que té el fins ahir President de Catalunya), la llarguíssima ombra del PSOE i la seva espanyolització l'han acabat d'enfonsar.

PP: Veient les seves celebracions sembla que hagin guanyat ells les eleccions però crec que ha estat un increment purament conjuntural d'alguns escons en un entorn que era favorable als seus interessos (l'espanyolització i misèries del PSC li han fet captar vots). A les municipals retornaran a la realitat. Per tant, que a Intereconomia no s'enganyin perquè els partits nacionalistes catalans han tornat a créixer per sobre dels altres partits.

ICV: Perdre 2 escons quan només en tenies 12 no és gaire bon resultat, però en comparació a la resta de companys del Tripartit, ha perdut poc. I no deixa de ser curiós tenint en compte que ha comès segurament els despropòsits polítics més flagrants i sonats del govern (que ja és dir): l'incendi de Horta de Sant Joan, participar a la vaga general (quan el govern català havia manifestar que estava en contra) o la famosa imposició del límit de 80 kms per hora (quan no està demostrat científic que circular a una velocitat superior sigui perjudicial pel medi ambient).

ERC: Hi ha poc a dir. Després de 7 anys al govern està clar que han traït els seus ideals. Han governat a qualsevol preu. Perdre més del 50% dels escons és molt just.

SI: En temps record han entrat al Parlament gràcies a un enorme i frenètic treball, un missatge catalanista i independista clar (que ha captat vots d'ERC) i el factor Laporta. Ara podran adquirir experiència i rodatge polític. Serà interessant veure la seva evolució.

C': En una conjuntura molt favorable (com el PP i amb l'ajuda inestimable de Intereconomia que els hi ha fet gratis la campanya) han acabat igual. Per tant, no es pot parlar d'èxit sinó d'un estancament en la seva ideologia.

Per acabar aquestes reflexions, és agradable poder dir que el Barça ha guanyat (amb golejada inclosa) al Madrid. El Barça no ha canviat (almenys esportivament) perquè segueix guanyant. Ara esperem que Catalunya faci el canvi realment i torni a guanyar.