Irlanda: el tigre celta

En els darrers dies totes les mirades internacionals han estat dirigides al país d'Irlanda que ha hagut de ser intervingut finalment per la Unió Europea, perquè sinó el seu sistema financer hauria acabat absolutament col·lapsat i els seus ciutadans haurien vist com es perdien bona part dels seus estalvis dipòsitats en els bancs...i Ireland no és Iceland.

Segurament ens recordarà a alguna cosa la causa dels problemes que està patint aquest país: l'esclat d'una bombolla immobiliària de dimensions descomunals (amb el detall que el deute privat pendent de pagament per immobles hipotecats suposa un 400% del seu PIB mentre a Espanya representa només 4 vegades menys). Explicat en símil d'oci nocturn, és com si vas a un pub del centre de Dublin anomenat "McLovin's Tavern" en el que t'ofereixen una barra lliure de cerveses Guinness que dura 4 vegades més que la barra lliure de cerveses Estrella del "Bar Manolo" de Madrid.

Evidentment dit en terme de cerveses sembla lògic (en el meu punt de vista la Guinness és més bona), però està clar que la resaca per al visitant del pub McLovin serà també 4 vegades més gran, o dit d'una altra manera, serà com l'espesa boira dublinesa (del que no tinc foto, o sigui que ens haurem de conformar amb una foto de la cervesa).

Molta gent, des del catedràtic en ciéncies polítiques Vicenç Navarro a alguns candidats a la presidència de Catalunya, han aprofitat l'avinentesa per criticar que el sistema ultralliberal irlandès ha portat aquest país "a la pràctica ruïna i ha haver de ser intervingut". No crec que sigui prudent fer aquestes declaracions quan Espanya, paradigma de l'estat del benestar als últims anys, també està a l'ull de l'huracà i està a les apostes de ser un dels pròxims països intervinguts.

Però deixant a banda això, el que m'agradaria destacar és que si bé és cert que Irlanda està patint una greu crisi, també és cert que els mateixos individus que aprofiten per criticar el model neolliberal irlandès i exaltar la importància de seguir models econòmics on l'estat sigui el que planifiqui l'economia (i no el laissez faire de l'economia de mercat), no esmenten ni se'n volen enrecordar d'una sèrie d'aspectes a tenir molt en compte sobre el passat, el present i el futur d'Irlanda que no són precisament fruit del seu model. Els comento a continuació:

1) Fa 30 anys Irlanda era el país més pobre de l'Europa occidental. Des de llavors, va créixer un espectacular 674%, convertint-se a l'any 2008 en el 6è país del món amb major PIB per càpita que era de 61.810 dòlars, mentre Espanya al 2008 ocupava la 25a posició amb un PIB per capita de 35.331 dòlars, poc més de la meitat que l'irlandès...I aquest creixement s'ha assolit a base de crear un marc molt favorable per a que les empreses privades de tot el món puguin desenvolupar els seus negocis.

2) Gràcies a mesures fiscals molt favorables a les empreses (un Impost sobre Beneficis del 12,5% quan a Espanya, França o Alemanya és pròxim al 30%), en els últims anys més de 1000 empreses tecnològiques multinacionals (Google, Apple, Compac, Intel...) s'han instal·lat a Irlanda. Degut a aquest fenomen, s'han creat durant anys moltíssims llocs de treball altament qualificats per a treballadors de tot el món (de fet era en certa mesura usual que espanyols amb estudis tecnològics haguessin d'emigrar a Irlanda ja que allà era més fàcil trobar una feina molt més ben remunerada que a Espanya...on en tecnologia sempre ha anat coixa). Un exemple, simplement per observar les borses de treball que movia tot just a l'any 2008, el podeu trobar en aquest web.

3) Bona part de la culpa d'aquesta bombolla immobiliària la té el govern irlandès ja que en el seu moment va assegurar els possibles impagaments que sofrissin les entitats financeres per part dels ciutadans que no puguessin pagar els préstecs hipotecaris. Això és una altra barra lliure, però no de cerveses Guinness precisament. Si el banc sap que l'estat estarà tot darrera si algun prestatari no li paga...doncs no mirarà prim concedint préstecs! Mai ens hem d'oblidar de la importància dels incentius en el comportament humà.

4) Hi haurà pressió a Irlanda perquè, a canvi de salvar-la, augmenti els seus impostos a les empreses. Hem de ser clars, hi ha indiscutibles interessos polítics i econòmics, per part dels paísos europeus que han ajudat a Irlanda, per captar precisament aquestes empreses multinacionals (Google, Intel...) que han ajudat a créixer a aquest país, per tal que s'instal·lin en els seus respectius territoris ja que poden suposar una demanda de treball molt important.

L'aspecte clau del que gaudeix Irlanda, i no altres paisos com Espanya, és que ha generat el seu propi Silicon Valley. Això fa que aquest país, sempre i quan el preu de la intervenció no surti massa car, pugui veure el futur amb cert optimisme, ja que un cop vagi païnt les conseqüències negatives de l'esclat de la bombolla immobiliària, podrà tornar a experimentar creixement econòmic pel fet de gaudir d'una potent base d'empreses tecnològiques i d'una renda per capita molt més alta que altres paísos europeus, aspecte que li dóna un important avantatge. Per tant, potser el final del túnel per a l'anomenat tigre celta no sigui tant llunyà ni sigui tant emboirat com el que espera a altres paísos europeus, que encara creuen que els seus models econòmics són els millors a nivell mundial o fins i tot a nivell intergalàctic.