Novembre dolç

Avui és el darrer dia del mes novembre i aprofito per acomiadar-lo amb la satisfacció d'haver publicat 9 posts i haver assolit un nombre de visites prou raonable per aquest humil blog que va adquirint rodatge i experiència.

Per això vull acabar aquest mes recordant la pel·lícula "Novembre dolç", una comèdia romàntica protagonitzada per Keanu Reeves i per Charlize Theron que esdevé una autèntica història d'amor i felicitat. El seu argument tracta d'un executiu massa absort en el seu treball i emocionalment aïllat que quan coneix a Sara canvia radicalment la seva forma de veure la vida. Al final els dos s'enamoren....

Ironies apart, perquè crec que a la gent que llegeix aquest blog no li va l'auto-engany (a diferència de molts dels nostres polítics), tenim bastant clar que desafortunadament aquest mes de novembre ha estat realment amarg en temes econòmics (en canvi en termes polítics i futbolístics hem pogut gaudir una mica més...veure post anterior).

Les pressions dels mercats estan provocant una crisi de grans dimensions a la Unió Europea que salpica ja no només a Portugal i Espanya sinó que també a Itàlia i Bèlgica. Volen mesures dràstiques i no volen més "propostes" i "compromisos".

Els mercats ens poden agradar més o menys, però al final són sobirans, i no hem de perdre de vista que a diferència del slogan de la pel·lícula ("ella solo necesita un mes para cambiar su vida para siempre") cal adoptar profundes reformes estructurals molt importants en diversos àmbits. Tampoc hem d'oblidar que moltes de les entitats financeres europees (i nord-americanes) tenen un forat al balanç molt més gran del que s'està venent "oficialment" i no està gens clar que puguin absorbir-lo en els pròxims anys (de fet és difícil absorbir-lo quan han reduït significativament l'activitat que els hi deixa marge elevat -préstecs a llarg termini o pòlisses de crèdit a empreses- i quan per altra banda han d'obtenir passiu a preus molt elevats). Imagineu-vos (potser no caldrà imaginar-ho) que algun dia alguna entitat financera decideix retallar o eliminar els seus dividents (que històricament solen ser molt generosos). Els mercats tot això ho témen amb força i ja ho estan descomptant via disminucions bestials en les cotitzacions de les seves accions.

Una reflexió addicional que podríem fer és perquè a nivell mundial hem salvat (amb càrrec al contribuent) a les entitats financeres amb greus problemes (el que Roubini diria "cadàvers vivents") si igualment aquestes un cop salvades no fan la seva feina que és deixar diners.

Feia anys que el Ibex 35 no patia un mes tant terrible com el mes de novembre. Si bé alguns inversors han decidit, degut al pànic, vendre les seves accions per evitar més pèrdues, també paral·lelament altres inversors (de caire més professional) han invertit via futurs a la baixa (adoptant "posicions en curt") i que obtenen amb certa mesura rendibilitats positives degut a la tendència baixista. De fet, no hem d'oblidar que els petits i grans inversors sempre volen guanyar sigui de la forma que sigui i que la situació baixista actual de la borsa espanyola no significa necessàriament que ningú vulgui estar en borsa: només cal observar que ens els últims dies el volum de negociació ha estat especialment elevat. Malgrat tot, aquesta pràctica baixista que he explicat funciona mentre encara quedi algú que vulgui comprar perquè creu que "les accions ja han caigut prou". Si la tendència segueix absolutament baixista al final la confiança desapareixerà completament i les conseqüències poden ser terribles perquè no existiran compradors. Per tant, el risc d'invertir en aquests moments (també per als que inverteixen a la baixa) és realment molt elevat.

On es pot invertir en renda variable sinó? Per exemple tant els anomenats valors refugis (matèries primeres) com les tecnològiques USA o el Franc Suís estan en màxims...això no significa que no puguin ser una mala opció ni molt menys però cal tenir en compte que també incorporen un cert risc.

Per cert, és interessant l'anàlisi de Michael Hewson que, vista la debilitat de l'euro, considera que la divisa Euro-dòlar pot anar-se'n a 1,15 (avui està a 1,299 després d'una caiguda d'un 5% en molts pocs dies), dit d'una altra manera, que el euro encara es pot depreciar molt més respecte al dolar (la qual cosa no diu res a favor de l'euro perquè precisament la intenció dels nord-americans és depreciar la seva moneda després de la última Quantitative Easing i respecte a l'euro ha passat exactement el contrari).

I com a curiositat final dir-vos que tant el valor de les accions del Banco Santander i del BBVA estan en aquests moments molt aprop del seu valor mínim en tot l'any 2010 (7,03 i 6,96 respectivament). Si també perforen aquest suport, poden baixar als inferns però si són capaços d'aguantar podem tenir (sempre des del punt de vista d'anàlisi tècnic) bones notícies.

Ja veurem. Que disfruteu la pel·lícula i l'entrada de desembre. ;)