Els Bons de la Generalitat (II)

Diuen que no hi ha segones parts bones i no sé si serà falta d'inspiració, però m'agradaria completar amb alguna reflexió més el primer post publicat fa uns dies respecte als ja famosos Bons de la Generalitat.

El Sr. Montilla fa uns dies va denunciar que fa 7 anys quan va començar a governar a la Generalitat es va trobar amb la sorpresa que hi havia un forat de 3.000 milions d'euros de deutes pendents de pagament. També va dir que ells quan acabin la legislatura, a diferència del govern anterior, sí deixaran els deures fets i hauran pagat els deutes.

Ara és quan ens hem de preguntar...i els Bons? Els Bons no són un deute per a la Generalitat que suposadament ha de pagar als ciutadans al novembre del 2011? O és que el Sr. Montilla ni compta en pagar-los? Si som estrictes, amb el comentari que ha fet que el seu govern no deixa ni forats ni deutes el que hem d'entendre és que ell no compta amb pagar els nominals dels bons ni els seus interessos que deu als ciutadans.

També és divertit que digui que es va trobar amb 3.000 milions d'euros de deutes quan ara la Generalitat està anunciant que possiblement acabarà arribant a emetre, vist l'èxit, 3.000 milions d'euros en Bons! Si això hi sumem els interessos al 4,75% més el 3% de les comissions a les entitats financeres...ja no sé si la paraula forat és massa suau per aquest cas.

Igual com ha fet la Generalitat o com fa els govern d'Espanya i altres països, les empreses privades també solen emetre Bons als efectes d'obtenir liquidesa per acometre a noves inversions. La diferència radica en que mentre la Generalitat ha emès amb venciment a un any, les empreses privades ho solen fer a 3. 4 o 5 anys perquè la finalitat d'aquests Bons no és solucionar problemes corrents a curt termini sinó obtenir recursos per créixer a llarg termini. Per exemple, fa un any el Banc Popular va emetre Bons al 7% a 4 anys o Zinkia (l'empresa del Pocoyó) ha emés recentment Bons al 9,75% a 3 anys. Per tant, que la Generalitat de Catalunya emeti Bons a un sol any -amb la finalitat d'obtenir recursos per solucionar els seus problemes de tresoreria a curt termini- està clar que és per preocupar-nos, perquè si bé sabem que a priori recuperarem la inversió amb un 4,75% al cap de només 12 mesos, també hem de pensar veient els problemes financers de la Generalitat junt amb la greu crisi econòmica nacional i internacional, que potser la seva decisió de tornar la inversió als ciutadans a un sol any hagi estat molt més desesperada que raonable i potser no obeeix a un anàlisi financer fred i transparent. Que d'aqui un any es puguin tornar (evidentment sense emetre nous Bons per als ciutadans que ja seria entrar en sistemes piramidals) els 3.000 milions més interessos vol dir que molt hauran d'haver millorat les coses en només 12 mesos. De fet, un aspecte clau que hauria de millorar és que la Generalitat assoleixi un Rating que permeti recuperar la confiança dels mercats financers, de forma que aquests tornin a concedir-li finançament amb molta més facilitat que ara. Però recuperar aquesta confiança no és tant fàcil. Calen canvis profunds i un any no és molt de temps.

Per cert, si a algú li agrada el risc i a més és molt fan de Pocoyó, els Bons de Zinkia estan a la venda fins el 11 de novembre! Sí, només queda un dia...