Aquest és un article d'opinió sobre la pel·lícula "Red Social". Ara mateix existeixen dubtes per part de molta gent respecte si aquesta pel·lícula és realment bona o és simplement un truc publicitari per exprimir suc a aquest gran producte anomenat Facebook.
Aquesta crítica (segurament més llarga del que seria desitjable) està destinada principalment a persones que ja han vist la pel·lícula o que dificilment la veuran (i potser aquesta crítica serveixi per fer-lis canviar d'opinió).
Què és Facebook? Tots sabem que és una xarxa social que usen milions de persones actualment, però també per a mi Facebook representa l'inici de la web 2.0 o dit d'una altra manera, el deixar d'usar internet com a simplement un joc en el que ens amaguem darrera uns alies o nicks, per passar a ser la forma de mostrar la nostra carta de presentació al món. Ara Internet ja és un canal més en el que moure'ns i a desenvolupar la nostra vida tant a nivell social com professional, i és la nostra responsabilitat fer-ne un bon ús. Igual que quan anem a una entrevista de treball o una cita hem de cuidar la nostra imatge i personalitat, a Facebook o qualsevol xarxa social actual també. Hi ha veus crítiques amb les xarxes socials. De fet, entrar al 2.0 és una decisió lliure. Això sí, si hi entres la responsabilitat és un element clau perquè el 2.0 no és només un joc.
Un dels grans dubtes és quin lucre obté Facebook per relacionar multitud de persones de forma gratuïta i senzilla. Una resposta està en els ingressos de publicitat que obté ja que dóna una informació personal molt valuosa: com ja sabeu al teu perfil de Facebook hi ha registrada informació com si estàs solter, casat..., quina és la teva professió o quines coses t'agraden. Si per exemple indiques que estàs solter, doncs et sortiran banners de webs de contacte, o si indiques que has estudiat Dret, et sortiran banners amb cursos de formació d'aquesta matèria. És una informació particular i concreta, que segmenta el mercat de clients potencials de les empreses, que té un valor. Això sí, el que de moment encara Facebook no ha fet és cotitzar al mercat bursàtil. S'especula que pot fer-ho cap a l'any 2013. El preu per acció? Recentment va sortir un article al Financial Times en el que ja s'avançava que seria bastant elevat (uns quants centenars de dòlars). Ja veurem.
Entrant ja al motiu del present article, crec que puc dir que és una bona pel·lícula. I no ho dic perquè no em quedés adormit o no pensés en cap moment en mirar el rellotge durant la mateixa, sinó per altres motius. La pel·lícula ens explica durant dues hores quina és la història de Facebook des dels inicis fins a l'actualitat, amb clar èmfasi als aspectes personals dels seus personatges, tocant diversos temes polèmics i dignes de debat envers a Internet i les xarxes socials.
Si ens centrem en la personalitat del creador de Facebook a la pel·lícula, el personatge que interpreta Mark Zuckerberg (que en la pel·lícula surt citat pel seu nom -apart de certa similitud física i que porta diferents peces de roba del personatge real-, igual que la resta de personatges) és un noi que estudia a la Universitat de Harvard, extremadament intel·ligent, diferent a la resta, llançat, sense tenir remordiments, que lluita i treballa el que faci falta per desenvolupar les seves idees. Aqui és on tenim potser el principal tema digne de debat.
Al llarg de la pel·lícula, Mark es caracteritza per inspirar el seu treball en el projecte Facebook a base de desenvolupar i explotar les idees que els demés li van explicant. Això és robar? De fet, seguint un article de (precisament) la Harvard Business Review de Gary P. Pisano i de David J. Teece, la innovació no és només crear una idea, sinó ser capaç de capturar-la i donar-li valor (en el sentit de desenvolupar-la, explotar-la i fer-la vendible al món) de forma que la societat se'n beneficïi.
També un dels majors pensadors en innovació, Amar Bhidé (Universitat de Columbia), apunta cap aqui en el sentit que en base a un estudi anomenat "The Venturosome Economy (2008)" no importa tant on es fa un descobriment o on es genera una idea o tecnologia, sinó on es desenvolupa i comercialitza, és a dir, on es captura. Un altre dia en parlarem.
Perquè crec que tots tenim clar que Facebook és una innovació perquè fa una cosa que abans no existia: relacionar fàcilment a nivell social i professional persones de tot el món. És una manera de facilitar la creació d'una relació (en qualsevol sentit) gràcies a un aspecte clau: la informació. Facebook genera un fluxe d'informació gratuïta i útil més gran del que cap altra mitjà hagi pogut generar abans.
I és clar que una idea no és res si es queda a la ment. I Mark es dedica a donar vida i forma a les idees dels demés. A donar-li un sentit a les coses. Per mi no és robar, ja que el que fa forma part del procés de tota innovació. Ara bé, també alhora estic d'acord en que les persones que el van inspirar siguin indemnitzats (tal i com succeeix a la vida real i com es veu a la pel·lícula). Per a Facebook aquestes indemnitzacions no deixen de ser "multes de tràfic" en el seu camí a l'èxit, citant una frase la pròpia pel·lícula.
Un altra aspecte interessant de "Red Social" és que a Internet s'ha de vigilar el que escrius. Una frase (de la boca de la xicota de Mark al principi de la pel·lícula) és molt didàctica al respecte: "A Internet s'escriu en tinta i no en llapis". El fet de publicar quelcom ofensiu a Internet és molt impactant perquè té un caràcter públic que el fa explossiu i pot fer perdre més d'una amistat o relació sentimental. En el cas de Mark, li va fer perdre una dona de la que sembla que mai s'ha desenamorat del tot.
Un altre tema de debat és el que fa Mark amb el seu (mal anomenat) Director Financer que l'enganya i aquest acaba firmant involuntariament i sense saber-ho un document que el condemna a perdre el seu pes dins el capital de l'empresa. No sembla ètic certament. També és cert que un Director Financer de Facebook sense experiència de cap mena dificilment pot donar valor a aquesta companyia i el simple fet de firmar un gruix de papers sense saber ni el seu contingut demostra la seva poca idoneitat per aquest lloc de treball (de fet fins i tot no queda clar que ni tant sols coneixi el producte de la seva empresa ja que no sap canviar el seu status social del seu perfil). Però també és culpa de Mark. Ell en la pel·lícula té un greu problema de manca de comunicació amb els seus socis. Potser això és causa del seu enorme talent que el fa diferent. No ho sé. Però potser en ocasions en Mark no ha demostrat un lideratge adequat que motivés al seu Director Financer.
També és interessant la participació del creador de Napster (interpretat per un bon Justin Timberlake...algú ho havia de dir!). Aporta la visió comercial i fresca al projecte que Mark necessitava. Desgraciadament els seus problemes amb les addiccions l'acaben fent marxar del projecte però això sí, mantenint-se com a soci minoritari amb un agraït 7% dins el capital social de l'empresa.
Per cert, si heu anat a veure la pel·lícula potser us haureu adonat que primer cop des que us vareu registrar a Facebook heu començat a retornar-li econòmicament tot el que us ha donat gratuïment. I quan dic gratuïtament em refereixo a tot l'estalvi de cost telefònic i de temps organitzant un sopar o una festa, a la reducció de costos d'aprenentatge coneixent a una altra persona, al networking...o simplement a l'estalvi dels costos de relacions públiques que s'han de suportar si es vol assolir informació personal de primera mà, o dit en altres paraules, una bona xafarderia.
